Coresponsabilitat i ocupació

El passat dia 11 de juliol de 2017 presentàvem al Palau Macaya de Barcelona l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017, una recerca periòdica que té per objectiu conèixer l’estat i l’evolució de l’ocupació que generen les organitzacions no lucratives que treballen en el sector de serveis socials i d’atenció a les persones.

Un any més, les dades ens confirmen que som un sector generador d’ocupació, amb 92.000 persones contractades l’any 2016, un 2,2% més que l’any anterior. I aquest lleuger creixement s’ha produït en un context on encara hi ha un 76% de les entitats que afirmen no haver percebut indicis de recuperació econòmica, fet que corrobora que som un sector que malgrat no haver assolit ni recuperat els nivells previs a la crisi ha estat capaç de resistir, de seguir creant ocupació, de mantenir els salaris i sobretot, ha estat capaç de seguir donant resposta a les creixents necessitats socials.

I això és positiu, però aquesta situació no és sostenible al llarg del temps. No ens podem permetre un país on els serveis socials són encara el ‘germà petit’ de l’Estat del Benestar, molt per darrera de la Sanitat i l’Educació. La dada de lleuger creixement és sens dubte quantitativament positiva però la dimensió qualitativa de l’ocupació que generem ens ha de servir per apel·lar a la coresponsabilitat de l’Administració Pública.

L’ocupació que genera el Tercer Sector Social està estretament vinculada a la gestió de serveis de titularitat pública; serveis que en els darrers anys i durant el context de crisi s’han anat ajustant pressupostàriament, amb la complicitat d’un marc normatiu de contractació pública que ha permès centrar la competitivitat en l’oferta econòmica i no en la qualitat dels serveis. Aquest ha estat el cavall de batalla de La Confederació en els darrers anys, i les dades de l’Anuari reforcen la pertinença de la tasca d’incidència política que venim desenvolupant.

El Tercer Sector Social està compromès amb la qualitat de l’ocupació però aquesta qualitat està condicionada per un binomi indissociable: el sistema de finançament i el marc de col·laboració entre l’administració pública i la iniciativa social per la provisió de serveis a les persones.

Sense una revisió en profunditat d’aquestes dues qüestions ens serà molt difícil arribar als nivells de qualitat d’ocupació desitjats. I és per això que apel·lem a la coresponsabilitat de les administracions públiques per apostar decididament per un sistema de serveis socials amb un finançament adequat que permeti prestar els serveis en les condicions òptimes; i també les emplacem a aprofitar les directives europees contractació pública per construir un model propi de col·laboració públic-social que, en base al que estableix el marc comunitari, preservi la qualitat dels serveis i contribueixi a dotar-los de major sostenibilitat.

I estem optimistes, perquè ara més que mai tenim al davant oportunitats legislatives que poden contribuir sens dubte a capgirar la situació. Esperem que la voluntat política ens hi acompanyi i, en qualsevol cas, seguirem treballant per assolir els estàndards de qualitat que defensem com a sector.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Manu Girona
1.
Està molt bé llepar-se les ferides quan aquestes són superficials. La qualitat del tercer sector l'ha mantingut el compromís i peofessionalitat dels treballadors no La Confederació...perquè no ens parles de les inversions en millores i expansió de les entitats que formen la Federació? És curiós que mentre els treballadors han tingut una pujada del 0% del salari durant els ultims 6 anys, les entitats del tercer sectir han pogut augmentar patrimoni i obrir nous serveis (la llei no permet els beneficis). De ser un sector de gestió publica (ara és de gestió "social", eufemisme de privada), els diners destinats a patrons i patronats en forma d'honoraris i salaris es podrien invertir directament en les perones ateses i en les qui atenen...millorant la qualitat i l'estabilitat en aquest sector tan obscur econòmicament parlant.
Les entitats del tercer sector han fet una feina impagable per crear estructures en Benestar Social, ara bé, hauriem de començar a obrir el debat de si aquest sector ha de seguir essent objecte de mercantilització gaire més temps...espero un proper article defensant la vostra postura en aquest sentit Laia!
  • 0
  • 0

Comenta aquest article