L'escola ordinària, un exemple de vida


A l’article “La síndrome de Down i jo” publicat a Èxit21 explico que hi ha gent que no sap on estudiar: si a l’escola ordinària o a l’especial.

Quan parlem de l’escola ordinària vol dir que ens adaptem tots: les persones amb discapacitat intel·lectual i els professors. Ens relacionem tots amb tots amb normalitat. En canvi, l’escola especial és una forma de mantenir els estudis a nivell de les persones amb més dificultats; si bé es cert que, segons la meva experiència, hi ha més control.

S’haurien de mantenir les escoles ordinàries com exemple de vida perquè en elles et sents integrat a la societat. La inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual és molt important perquè simplement som com la gent que ens envolta. Nosaltres no som diferents. Se’ns ha de tractar com es tracta a tothom.

Igualtat i desigualtat

La llibertat i la igualtat tenen a veure amb el dret a escollir la nostra vida i la manera com volem fer les coses. En canvi, la desigualtat és una manera de veure que ens treu el dret a decidir per nosaltres mateixos. Hi ha gent que pensa que no som capaços de fer algunes coses i això ens treu la nostra llibertat. Hem de fer veure que les persones amb discapacitat som persones igual que tothom. Tenim el dret a decidir. És a dir, cadascú ha de fer el que li agrada. Hem de tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.

Gràcies a la meva experiència he vist que a la vida no ha d’haver una escola especial per ser com ets, sinó que ens calen escoles que ens vulguin tenir com a qualsevol altre estudiant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article