Treballar des del vincle, un aspecte fonamental en la intervenció

Per parlar del significat del vincle en el procés que fem amb les persones, cal començar pel que s'entén per vincle i la importància que té això en la vida de qualsevol individu. Vincle (del llatí vĭncŭlum 'lligam') és la relació afectiva o lligam que s'estableix entre dues o més persones.

Primer de tot, és necessari assenyalar que som éssers socials i, com a tals, les relacions i els lligams que establim són fonamentals perquè el nostre desenvolupament sigui ple i sa. La necessitat de vinculació és part de la nostra naturalesa humana.

Quantes vegades una persona s’ha sentit menyspreada davant d’una altre que l’atén a un servei, a un banc, a una botiga…? Tothom en algun moment a la seva vida s’ha sentit poc escoltat, o considerat com un número o un expedient més. Si a aquesta sensació sumem estar en una situació de vulnerabilitat social (falta d’ingressos, patir un trastorn psicològic, està en una situació d’atur de llarga durada, haver patit maltractament, estar sol/a…) es fàcil desmotivar-se, no realitzar un pla de treball o consumir serveis un darrera l’altre sense avançar o millorar la situació que es pateix.

cal que ens aturem a pensar en un fet molt bàsic: a tots/es ens agrada que ens tractin bé i que escoltin la nostra veu amb una actitud d’acollida i tenint en compte les nostres necessitats. A la nostra tasca professional, treballant cap a la inclusió amb persones que estan en situació d’exclusió social, moltes vegades ens hem trobat amb les mateixes afirmacions, com ara “no m’he sentit escoltada” o “em tracten com un número més”. Després d’anys d’experiència en el sector hem pogut extreure’n que el més important quan treballes amb persones es l’acompanyament i el vincle que hi estableixes.

A l’actualitat existeixen molts serveis que treballen amb persones que no tenen en compte la importància que té la mirada amb la que enfoques els usuaris que atens. S’engloba a la població en una mateix sac, sense tenir en compte que cada individu és diferent i que té les seves realitats i necessitats particulars, i que s’ha d’adaptar la manera de treballar amb ella amb diferents recursos, objectius i estratègies. Alguns professionals treballen des d’una perspectiva de desigualtat, tractant l’usuari com a “malalt” i no com una persona igual que es troba en una situació temporal de vulnerabilitat social. És important tenir en compte la connexió com a éssers humans i la implicació com a professionals que hem de tenir en el procés d’inclusió de la persona amb la que treballem, és a dir, d’igual a igual i realitzant un acompanyament psicosocial en el qual un pot donar la mà a l’altre i mostrar-li eines que li facilitin el seu procés cap a la millora de la qualitat de vida.

Des de l’Aferra’t, projecte d’inclusió de la Fundació IReS, tenim molt en compte que cada usuari arriba amb la seva pròpia motxilla i que es necessari fer-li una acollida des de la proximitat i l’obertura. La persona que ve ha de sentir la llibertat de poder expressar-se i no ser jutjada i, alhora, trobar resposta a les seves necessitats. Realitzem un seguiment individual de les diferents dimensions de la persona (personal, familiar, ocupacional...) en un espai de calma i d’escolta. Paral·lelament participem conjuntament en activitats culturals en grup i sessions d’apoderament on es troben amb d’altres usuaris que estan en una situació paral·lela. En aquests espais intentem que els individus recullin eines que els serveixin, que es qüestionin, planifiquin i tinguin esperança en el seu camí cap a la inclusió. Durant el procés poc a poc es crea el vincle que fa que les persones s’animin, siguin sinceres, se sentin valorades i no abandonin el seu propi pla de vida de camí a una situació de millora.

Treballant des del vincle, acompanyant i proporcionant ajuda, la persona sentirà la seguretat, la confiança i la llibertat necessària per explorar en un mateix i en les seves relacions i avançar en el seu camí cap a l’autonomia i el benestar.