L'acció comunitària, un pont imprescindible


Cada vegada sentim a parlar més de l'acció comunitària, sobretot a través de diferents municipis que han promogut accions similars en els seus termes, tot reconstruint el sentit i la metodologia en la interacció entre l'administració i la societat civil.

L'acció comunitària és una forma de relació que permet als veïns i veïnes dels barris, a les entitats del municipi, a escoles i a les AMPA, a treballadors de comerços, i qualsevol membre que visqui o estigui implicat en el territori, trobar-se amb els seus representants i tècnics municipals, per tal de treballar conjuntament creant una radiografia de la realitat del barri, amb les seves limitacions i potencialitats, com les necessitats de millora. A partir d'aquesta representació s'inicia una segona fase on es treballa per a la millora, cercant la implicació dels mateixos veïns, dels tècnics i dels polítics, reforçant les potencialitats i oportunitats del mateix context i fent un pla de treball conjunt. Per últim, cal avaluar-ne el procés i els resultats per poder continuar treballant.

El concepte comunitari engloba una connotació d'horitzontalitat entre els membres que en formen part, de començar per les bases, sense imposicions ni assistencialismes. La idea és que tothom tingui veu i vot en aquests processos, i a la vegada sigui partícip del procés de millora que es defineixi. És en aquest punt on s'obre una porta als canvis, més enllà de decidir a quin partit polític votar, o per quina entitat i/o associació decantar-se i implicar-se. Aquest nou concepte de relació i de construcció comú és el camí per créixer creant una xarxa forta i unida que faci la funció de motor impulsor, omplint-nos de responsabilitat compartida i de resultats beneficiosos per a tots.

L'assistència a alguna d'aquestes trobades comunitàries és realment enriquidora. La possibilitat d'observar com s'obren finestres a exposar problemàtiques i visions dels veïns/es, a l'hora que poden construir els plans de treball, exposar idees, sentiments i necessitats, com potencialitats i experiències de funcionament és gratificant. Aquesta acció dóna resposta al necessari pont entre política i societat civil, tan desitjat i a la vegada tan complex.

Tanmateix, cal estar atents a les possibles contradiccions que aquests processos poden desencadenar. És evident que existeix una intencionalitat per part de la funció pública a empoderar, per tal que s'acabin generant vincles i lligams relacionals, els quals puguin esdevenir organitzacions i entitats que treballaran pel bé comú. Però no podem deixar de fer-nos les preguntes necessàries: si aquesta acció inicial l'ha de realitzar l'administració, si és la funció corresponent, si aquest pressupost condiciona els resultats, etc. Hem de tenir molt clars els procediments, definir quan s'ha de deixar que l'engranatge funcioni per si mateix, amb quines garanties i amb quins recursos. En tot cas, la posició ha de ser clara, evitant comportaments dirigits, i cercant l'acompanyament a la creació de noves estructures.

El que és clar és que aquestes interaccions sempre seran positives, allunyant-se de polítiques i moviments des de posicions externes i allunyades del carrer, i apropant-nos a una nova escolta, interacció i delegació de responsabilitats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article