Les formigues sordes

Autor: Marc Tapia Guardeño

Vaig néixer orgullosament sord cofòtic (més que sord profund). Sord-mut és tristament una paraula mal usada per la majoria de la societat actual entre diversos mons diferents. Aquesta paraula és errònia greument perquè tenim cordes vocals encara que vocalitzem bé, regular o estrany. La paraula més correcta és "sord/a". Aquest tema de forma de parla passa el mateix a les persones odores. Ningú és perfecte. A més, tothom, sords com oïdores, depenem de la qualitat de l'ensenyament.

Visc/vivim entre diversos mons diferents i integrats: oïdors, sords, cristians, musulmans, hippies, raperos, esportistes, famosos, una llarga etcètera. Em pertanyo més al món meravellós de les persones sordes per on tenim la pròpia cultura sorda, vàries llengües de signes diferents (recordeu que mai es denomina "llenguatge de signes" perquè té aspectes gramaticals com lingüístics i existeixen més de 100 llengües de signes diferents al voltant del món incloses la catalana), els activitats visuals i silenciosos, la història i un munt de coses interessants per compartir. Som com les formigues sordes.

Formigues sordes? Per què? La resposta és senzilla. Quan eres petit jugaves amb els nens al parc i vau trobar una llarga filera de formigues diminutes caminant i portant amb molts esforços els trossos de menjars per sobreviure al llarg d'anys. Què vau fer després? Doncs... Les vau matar trepitjant a sobre o les vau tallar el camí de procés del seu treball. Això era una gran decepció dolorosa per a les formigues encara que creieu que elles no tenen sentiment. Esteu equivocats!

Tot això és el mateix sentiment que des de molts segles continuàvem patint tots nosaltres com les persones sordes incloses els infants i els seus familiars, sent sords i/o oïdors, com el seu entorn proper, també els professionals amb coneixements de llengua de signes. Perquè sempre portàvem molts anys lluitant per trencar les barreres de comunicació que ens imposaven fredament les autoritats polítiques, els professionals qui no estaven a favor de la llengua de signes i la majoria dels metges. Sovint intentàvem construir tots junts el camí per aconseguir les nostres metes que necessitàvem però els altres ens el tallaven repetidament per a què ens pressionaven contínuament de manera tan insensible com vergonyosa a seguir els seus objectius tan egoistes com tancats.

A continuació, no ens rendim mai, però "un enorme MAI rotund", de la nostra lluita cap a les millores de la qualitat de la vida de les persones sordes per la accessibilitat completa: feina, educació, comunicació, diversos serveis (salut, social, jurídic, transport públic com privat, etc.), política i varis. Això és igual que les formigues tampoc es rendeixen per continuar el seu gran treball de supervivència, recollint menjars en cadena dels seus companys per a què continuïn vivint més anys en lloc de morir-se a mans de les persones ideològiques.

Per tant, continuem insistint a tots els centres educatius, d'estudis formatius, de feina, polítics, socials, sanitaris i d'altres serveis que ens acceptin tal com som persones sordes signants (que comuniquen en llengua de signes, varies persones saben vocalitzar) i que ens donin cobrint totes les nostres necessitats que demanàvem des de molts, molts i molts anys. Ja està existint la llei de LSC, Llengua de Signes Catalana, aprovada el juny passat de l'any 2010. Fins ara, es veu força mullada perquè els polítics encara ens deien, com a bona excusa, que no hi havia prou diners per cobrir més necessitats nostres. Ells continuen maquillant-nos les informacions relacionades. Ja sabíem molt bé que això no era tot cert perquè les autoritats estaven jugant a tres bandes: els signants, els oralistes (no usen la llengua de signes, només fan sistemàticament llengua oral) i els metges com les logopedes/psicopedagogues qui busquen diners per fer miracles. Aquest joc es considera una gran pèrdua de temps perquè els nens sords com les persones sordes creixen ràpidament i perden molt temps esperant les solucions adaptades a les seves necessitats.

Esteu en contra de la Llengua de Signes? No hi ha cap motiu per odiar-la. Em sembla molt absurd. Nosaltres, com a persones sordes, familiars seus, amics propers i professionals amb coneixements de llengua de signes, mai despreciem a les autoritats pel seu treball. I, clar, sovint respectem a la modalitat oral. A canvi, els altres ens pisen despreciant com si siguem formigues barates degut a l'ús de la llengua de signes. No pot ser! Estem al segle XXI!

Demanem suplicant, amb tot agraïment, que tots vosaltres sigueu amables de comprendre i facilitar de seguida les necessitats importants de la comunitat sorda per sobreviure feliços la bona qualitat de la seva vida, que fins ara encara estava plena d'obstacles durs.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article