Els darrers fets succeïts a Barcelona han contribuït a l'augment de la polarització en la nostra societat, "ells i nosaltres". Aquesta polarització és palpable sobretot a les xarxes socials, on les mostres d'odi han augmentat exponencialment senyalant a tot un col·lectiu com a potencials terroristes. Avui dia, en un món globalitzat aquesta polarització per motius racials o religiosos és completament il·lògica. És evident que existeixen problemes al col·lectiu musulmà que s'han de resoldre, però no és menys evident que aquest col·lectiu, ja que forma part de la societat, ha d'obtenir una resposta i una ajuda adequada per part d'administracions i ciutadania en general.
Aquesta resposta s'ha d'articular a través d'una mateixa acció per part de dos actors: per una banda, una actitud crítica per part del col·lectiu musulmà en la seva organització i les noves necessitats dels joves, així com la mateixa actitud crítica a l'administració, que no ha escoltat prou les reclamacions que anaven fent aquests joves des de temps enrere. Els interlocutors han canviat. Dialogar i escoltar no és una opció, és la nostra realitat.
No podem continuar pretenent construir una societat ignorant necessitats especifiques de col·lectius específics. No és just ni desitjable. Hem de ser conscients de la nostra realitat, la realitat d'un Islam europeu, eminentment jove, amb aquestes necessitats específiques per part dels seus feligresos. Les primeres persones que han de ser conscients d'aquestes necessitats són els mateixos musulmans de primeres generacions. Han d'entendre que els seus fills no tenen el mateix background cultural ni es desenvolupen socialment com els seus progenitors.
Tal com va dir Jean Piaget, psicòleg, biòleg i epistemòleg suís, "conèixer la realitat implica construir sistemes en contínua transformació que es corresponen, més o menys, a la realitat".
La realitat és constantment canviant i, la nostra, ha canviat, per a tots. Està conformada per noves generacions molt diferents dels seus pares i mares, els quals, en molts casos, van arribar a la nostra societat amb necessitats purament econòmiques. Aquests joves necessiten protagonisme. No es pot continuar considerant que aquella noia que ens creuem pel carrer i que duu vel o aquell noi de nom estrany són persones sense formació ni aspiracions. El sistema ha de garantir una igualtat no merament formal sinó sobretot moral. Cap ètica, costum o codi moral és superior a cap altre sempre que respecti la convivència. Tampoc hem de caure en la confusió d'un terme tan utilitzat avui dia com és el d'integració, tot pretén que aquesta integració esdevingui en una assimilació absoluta de valors. Integració i assimilació són conceptes diferents, per no dir oposats.
En definitiva, és trist que haguem d'esperar a despertar d'aquest somni letàrgic després d'un esdeveniment tan dramàtic. Molt probablement serà una trista moda passatgera de la qual tothom en vol saber més, i a la que la majoria de persones s'apropen amb la mirada esbiaixada dels mitjans de comunicació de clar to sensacionalista en la seva majoria, i els quals barregen conceptes de tot tipus, cosa que només contribueix a la polarització anteriorment esmentada.
El que sí que està clar, i no ho podem tractar com quelcom circumstancial, és que vivim en una nova realitat. Si volem entendre el que passa al nostre voltant hem d'entendre necessàriament a les persones que viuen al nostre voltant. Hem de trencar estereotips, prejudicis, pors i afrontar el futur amb optimisme. Hem d'entendre la nostra realitat.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari