La NOSTRA realitat

Els darrers fets succeïts a Barcelona han contribuït a l'augment de la polarització en la nostra societat, "ells i nosaltres". Aquesta polarització és palpable sobretot a les xarxes socials, on les mostres d'odi han augmentat exponencialment senyalant a tot un col·lectiu com a potencials terroristes. Avui dia, en un món globalitzat aquesta polarització per motius racials o religiosos és completament il·lògica. És evident que existeixen problemes al col·lectiu musulmà que s'han de resoldre, però no és menys evident que aquest col·lectiu, ja que forma part de la societat, ha d'obtenir una resposta i una ajuda adequada per part d'administracions i ciutadania en general.

Aquesta resposta s'ha d'articular a través d'una mateixa acció per part de dos actors: per una banda, una actitud crítica per part del col·lectiu musulmà en la seva organització i les noves necessitats dels joves, així com la mateixa actitud crítica a l'administració, que no ha escoltat prou les reclamacions que anaven fent aquests joves des de temps enrere. Els interlocutors han canviat. Dialogar i escoltar no és una opció, és la nostra realitat.

No podem continuar pretenent construir una societat ignorant necessitats especifiques de col·lectius específics. No és just ni desitjable. Hem de ser conscients de la nostra realitat, la realitat d'un Islam europeu, eminentment jove, amb aquestes necessitats específiques per part dels seus feligresos. Les primeres persones que han de ser conscients d'aquestes necessitats són els mateixos musulmans de primeres generacions. Han d'entendre que els seus fills no tenen el mateix background cultural ni es desenvolupen socialment com els seus progenitors.

Tal com va dir Jean Piaget, psicòleg, biòleg i epistemòleg suís, "conèixer la realitat implica construir sistemes en contínua transformació que es corresponen, més o menys, a la realitat".

La realitat és constantment canviant i, la nostra, ha canviat, per a tots. Està conformada per noves generacions molt diferents dels seus pares i mares, els quals, en molts casos, van arribar a la nostra societat amb necessitats purament econòmiques. Aquests joves necessiten protagonisme. No es pot continuar considerant que aquella noia que ens creuem pel carrer i que duu vel o aquell noi de nom estrany són persones sense formació ni aspiracions. El sistema ha de garantir una igualtat no merament formal sinó sobretot moral. Cap ètica, costum o codi moral és superior a cap altre sempre que respecti la convivència. Tampoc hem de caure en la confusió d'un terme tan utilitzat avui dia com és el d'integració, tot pretén que aquesta integració esdevingui en una assimilació absoluta de valors. Integració i assimilació són conceptes diferents, per no dir oposats.

En definitiva, és trist que haguem d'esperar a despertar d'aquest somni letàrgic després d'un esdeveniment tan dramàtic. Molt probablement serà una trista moda passatgera de la qual tothom en vol saber més, i a la que la majoria de persones s'apropen amb la mirada esbiaixada dels mitjans de comunicació de clar to sensacionalista en la seva majoria, i els quals barregen conceptes de tot tipus, cosa que només contribueix a la polarització anteriorment esmentada.

El que sí que està clar, i no ho podem tractar com quelcom circumstancial, és que vivim en una nova realitat. Si volem entendre el que passa al nostre voltant hem d'entendre necessàriament a les persones que viuen al nostre voltant. Hem de trencar estereotips, prejudicis, pors i afrontar el futur amb optimisme. Hem d'entendre la nostra realitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Irene
1.
Buenos días, he leído su articulo y me parece un buen articulo, con bastantes ideas que comparto, sin embargo creo que hay una serie de consideraciones que si me lo permite, me gustaría hacerle . En primer lugar el termino integración y asimilación , creo que es necesario por parte de todos un punto de asimilación, por que parece que todo el esfuerzo tienen que hacerlo la sociedad de acogida, ustedes tambien creo que deberían asimilarse un poco , y no me refiero en las ideas políticas, que esta claro que hay cada uno defiende las que mas de acuerdo van con sus valores morales o mas le convienen y beneficio pueden darle y mejoras a su vida .Por ponerle un ejemplo, ante unas costumbres y formas de vestir la mujer musulmana ( que para nosotras es machista y antigua, dada la vestimenta similar a la edad Media y nos cuesta entender que no puedan ponerse un bikini por ejemplo y que los hombres vistan como les da la gana ) y unas prohibiciones que de entrada nos chocan (ayunos del ramadan etc, en pleno siglo XXI) , es normal que nos cueste a veces entenderlo, porque esta emigración ha sido en pocos años , y no todo el mundo tiene una mentalidad tan abierta y de ciudadano del mundo, en España ha sido un proceso muy rápido ,no ha sido como en el resto de Europa que ha sido mas gradual, eso ustedes también tienen que hacer el esfuerzo de comprenderlo , que el hecho de que a veces se cuestione algunas cosas no quiere decir que se sea racista, algo que veo con frecuencia, nosotros tenemos que asimilar su cultura y ustedes tendran tambien que hacer el esfuerzo de asimilarse aqui, sin prepotencia, que a veces la veo por su parte y que se repliegan enseguida ante segun que temas, enfin , que el esfuerzo no solo debe hacerse en la sociedad de acogida , que lo está haciendo ,en algunos casos mas que en otros, comprenda que no es igual de fácil para nosotros la " integración" por llamarlo de alguna manera, de un inmigrante latioamericano o de la Europa del este , que de un inmigrante musulmán,dado el choque de culturas tan grande que supone, ademas hemos de partir que son ustedes ( o sus padres) los que han venido aquí en busca de una vida mejor , como lo estan haciendo muchos jóvenes españoles que van a otros países de Europa y a los que yo aconsejo , un punto de asimilación de la sociedad que les acoge . Debemos hablar para poder comprendernos señor Yasid, con todos, y el esfuerzo debe ser de todos y hablar aunque escuchemos reproches o algo que no nos guste porque lo vamos a escuchar unos y otros . Y por cierto , son ustedes los que deben vigilar que ningún imán radicalizado llene la cabeza de malas ideas a los jóvenes ,y en su caso actuar,antes de que la cosa pueda ir a más , algo que personalmente temo dadas las mezquitas salafistas que hay y que me parece que tienen una interpretación del islam mas cerrada por decirlo de alguna manera, enfin espero haberme explicado bien, no soy licenciada como usted,Un saludo señor Yasid .Reitero, muy buen articulo.
  • 0
  • 1

Comenta aquest article