Planificació de decisions anticipades en salut mental

Afortunadament, s’està començant a parlar de la planificació de decisions anticipades (PDA) en salut mental. Segons la guia elaborada pel grup de treball del model català de planificació de decisions anticipades, són “un procés pel qual es promou que un pacient co-lideri, d’acord amb els valors, desitjos i preferències que li són propis, els determinis escaients en qualsevol moment evolutiu dels problemes de salut que pateix”.

És un procés de deliberació estructurat on la persona pot expressar els seus valors, anhels, prioritats i conjuntament amb el seu entorn més pròxim, planificar com voldria ser atès en una situació de complexitat clínica.

Això, encara que sembla un fet legítim i relativament senzill no ho és quan parlem de persones amb problemes de salut mental.

La psiquiatria més biomèdica està centrada en un model pel qual la veu del pacient no sempre és reconeguda com un element clau en el procés de recuperació. Per això, parlar de planificació de decisions anticipades posa en primer pla la necessitat d’un canvi en l’atenció a la salut mental.

Perquè si volem aplicar un sistema basat en el respecte pels drets humans, haurem de tenir en compte diverses consideracions.

En primer lloc, és important dedicar temps en les visites professionals per tractar aquest tema de forma específica. Amb la voluntat d’escoltar, respectar i acompanyar les decisions que prengui la persona.

També s’haurà de generar una relació horitzontal entre metge-pacient, per comprendre que moltes d’aquestes decisions vindran configurades per una història de vida particular, amb unes càrregues culturals i socials que s’han de desxifrar per dotar-les de sentit. I sense donar valor a la paraula, aquest fet és inimaginable.

Així, si com a societat som capaços de respectar que algú decideixi no admetre transfusions de sang, també seria urgent admetre que algú en un moment de descompensació psíquica no vulgui contencions mecàniques, no vulgui veure una persona en concret, vulgui portar la seva roba durant un ingrés o qualsevol altra petició personal.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Sílvia Lleida
1.

A la unitat d'aguts del Santa Maria de Lleida. Tenen com a costum lligar als pacients, es fa de forma sistemàtica. Quan vaig anar a visitar el meu familiar: amb pijama i l'havien lligat. Com q li havien fet un rentat que lls diuen: retirar tota la medicació donar-li vàliums, tenia ansietat i el van lligar. Evidenment el vaig portar a un altre centre, jo així no tractaria a NINGÚ!

  • 1
  • 0

Comenta aquest article