Company, seguim! Gràcies, Francesc Martínez de Foix!


La història sobre la discapacitat intel·lectual a Catalunya inclourà sempre el nom de Francesc Martínez de Foix. El llegat és indiscutible i l’actualitat és plena de projectes en funcionament que tenen un estret lligam amb ell.

El passat 16 de juliol tots rebíem la noticia amb molta tristesa i, alhora, era inevitable pensar en tot el que havia fet. La seva fortalesa, el seu entusiasme i la seva capacitat de seducció ha estat al llarg d’aquests darrer mesos, els aspectes que tothom recorda d’ell.

Aquest dissabte es va fer un multitudinari homenatge al que van assistir més de mil persones. Tot plegat organitzat per les entitats de les quals en formava part: Special Olympics Catalunya, Special Olympics España, Esports ACELL, Dincat, Federació Cooperatives Treball Fctc, Fundación DKV Integralia, Xarxa Ambiental SCCL i Grup Cooperatiu TEB. L’acte va ser presentat per diferents presentadors de TV3, però també els presentadors de la millor televisió del món, el TEBvist, una de les seves apostes dels darrers anys per demostrar el que poden fer un grup de persones amb discapacitat intel·lectual.

Companyes i companys de feina, amics, familiars i autoritats com el president Puigdemont, van participar d’un homenatge altament emotiu per totes. Un dels moments més impactants va ser l’inici de l’acte. El mateix Francesc, cridant-nos i repetint “Benvinguts i benvingudes!”, ens rebia amb diferents vídeos d’inauguracions d’algunes de les edicions dels Special Olympics. En va ser fundador i impulsor i era una de les seves grans passions. I és que l’esport era un del temes preferents en qualsevol conversa amb ell.

El vaig conèixer, probablement, als pocs dies de néixer, perquè els primers anys de la meva vida vàrem ser veïns. I les casualitats de la vida ens van fer retrobar a la cooperativa TEB, que dirigia des del 1980. Vaig fer unes pràctiques a les llars de l’entitat i el dia que em feien l’entrevista per valorar si em contractaven, mentre em preguntaven si se’m donaria bé cuinar per vuit persones, vaig veure una fotografia del Francesc a una de les parets de l’habitació. Vaig tractar d’evitar la resposta a la pregunta sobre les meves habilitats a la cuina, però finalment vaig estar allà durant 18 anys. Un cop contractat vaig comentar que coneixia “El senyor de la foto” i em van explicar que era el meu director general. Una de les coses que sempre li he repetit al Francesc és que envejava aquella foto perquè era d’un sopar solidari que havia tingut amb el Mark Knopfler dels Dire Straits pels Special Olympics.

L’acte d’homenatge va estar ple d’anècdotes sobre en Martínez de Foix, la majoria divertides en les que s’exemplificava la seva força i capacitat de convenciment per fer les coses. Si hi ha una cosa amb la que tothom hi estem d’acord és que, quan en Francesc et trucava, ja sabies, abans de sentir-lo, que hauries de dir que sí a allò que et proposés. La capacitat de persuasió queda demostrada amb tot el que ha promogut al llarg de la seva vida. En Sergi Bruguera deia que hi ha gent que suma i altra que resta, però després hi ha en Francesc, que multiplica.

Ha estat un home incansable, amb una agenda plena de feina set dies a la setmana durant moltes hores al dia. Amb una capacitat per portar a terme molts projectes alhora i per explicar els seus convenciments a una velocitat que de vegades havies de demanar que rebaixés la velocitat o estaves perdut per seguir-lo. N’he compartit molt moments divertits i engrescadors, també d’altres en que el Francesc estava enfadat i asseguro que tampoc no eren fàcils de gestionar, però per sobre sempre hi ha hagut molt apreci (malgrat sempre hagués de recordar-me que era perico).

En Francesc va fer el pròleg del llibre Alterando la discapacidad que vaig escriure amb en Jordi Planella. Va ser el primer en llegir-se el llibre i qui més va analitzar i opinar sobre aquella publicació amb una demostració de la seva enorme cultura i saviesa sobre aquests temes. Recordo la il·lusió que li va fer que li demanés escriure aquell text que introdueix perfectament el llibre.

El seu germà mai ha faltat en cap estona de conversa amb ell, ha estat la seva llum i missió que traspassava a totes les persones amb discapacitat intel·lectual. Així que ens queda un llegat de força i entusiasme que no pot oblidar-se.

Gràcies per tot, Francesc. Evidentment, company, seguim!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article