No tenim por!

La por és una emoció que es caracteritza per una sensació intensa de la percepció de perill, considerant que aquesta percepció pot ser real, present, suposada o futura. La podem considerar una emoció primària i una resposta inconscient que es dona quan ens trobem davant d’amenaces, situacions de risc, etc. Els animals, diuen, també tenen por però, evidentment, és diferent de la nostra. Els humans patim por psicològica, que té una variada manifestació: preocupació, inquietud, tensió, nervis, ansietat, estres, agitació etc.

La màxima expressió de la por és el terror que a més de l’ ansietat pot crear fòbies, pànic i altres manifestacions.

Davant de la por reaccionem paralitzant-nos perquè no podem fugir i el cervell ens diu que quiets passarem desapercebuts i també fugint o amb l’ atac, com a resposta provinent dels nostres avantpassats.

La por és un mecanisme que ens ha permès sobreviure i reaccionar davant de situacions de perill. A nivell biològic, diuen, es desencadena en el cervell reptilià que és el que s’ encarrega de regular funcions vitals com la respiració, la gana, la lluita, la reacció de fugida davant d’un perill i altres accions que ens han permès sobreviure i conservar-nos com espècie.

Els nens experimenten moltes pors al llarg del seu desenvolupament. La majoria son transitòries i de poca intensitat degudes al desenvolupament ràpid i la necessitat d’ adaptació als canvis. Diuen que son saludables ja que ofereixen l’ oportunitat d’aprendre a afrontar situacions difícils i estressants ben habituals al llarg de la vida. S’ ha comprovat que en això no hi ha diferència entre les cultures.

S’aprèn la por? Tot i que tothom en té de por hi ha factors que fan que sorgeixi més o menys i que es mantingui com una predisposició evolutiva a tenir-ne, exemples de familiars propers que en tenen, vulnerabilitat biològica, vulnerabilitat psicològica (pocs recursos), per observació, associació, transmissió d’informació, experiències negatives inclús pels guanys que aporta el tenir por.

Els fets ocorreguts a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost van ser tant greus com per desencadenar aquest mecanisme de por a molta gent, però una frase, “No tinc por”, repetida com un mantra per milers i milers de persones va aconseguir que la gent tingués confiança, en les nostres possibilitats, en la força de les conviccions, en afrontar la por de cara tot i que sabem del cert que no es pot intentar controlar allò que no depèn de nosaltres.

Quan dèiem “No tinc por”, amb només tres paraules, també volíem dir que el nostre desig és conviure en pau, sense desconfiança, amb respecte, sense odi i compartint valors. Ens van posar a prova com país que viu i vol la convivència, la llibertat, el respecte i la pau.