Famílies: Intervenció 360º

L’etimologia de la paraula “família” no ha pogut ser establerta de manera precisa. Hi ha qui afirma que prové del llatí fames (gana) i altres del terme famulus (servent). Per això es creu que, en els seus orígens, es feia servir el concepte per fer referència al grup conformat per criats i esclaus que un home tenia com a propietat. Avui dia, entenem el terme “família” com la organització més general però a la vegada més important per a l’ésser humà, on les persones aprenen a protegir-se i són cuidades, més enllà de les raons de parentesc.

Els patrons clàssics del model familiar s’han anat adaptant a l’era moderna, considerant la família com una institució que s’adapta al context social i entenent la diversitat de les organitzacions familiars actuals. Per tant, s’ha donat un canvi de valors que permetés l’entrada d’aquests models de convivència, però aquests canvis de paradigma no són fàcils per a tots i s’ha de poder desconstruir per construir noves bases dels esquemes tradicionals d’intervenció familiar per poder entomar la gestió d’aquestes noves maneres de relacionar-se en el context actual.

Amb aquest context, com s’han adaptat els agents socials davant aquesta nova realitat de les famílies?

Si bé als inicis estava caracteritzada per una acció puntual, individualitzada i poc sistemàtica, la intervenció social amb les famílies ha canviat al llarg del temps. Poc a poc, es van consolidar altres formes d’atendre a les persones de manera més professionalitzada. Amb l’arribada del segle XXI, va ser necessari completar el treball individualitzat que es feia amb les famílies, reforçant dita actuació amb el sorgiment de “programes de tercera generació”. Aquests programes especialitzats en família van realitzar un aposta clara per la metodologia grupal, d’un rol d’expert el professional va passar a exercir un rol de dinamitzador. Començaven a donar-li protagonisme a les famílies, a apoderar-les del seu propi procés. El professional acompanya en els processos i busca que les pròpies famílies trobin les respostes a les seves necessitats. Aquesta innovació metodològica ha permès detectar el potencial i les fortaleses de les famílies creient en les capacitats parentals inherents en tots els individus.

Des de la vessant social, hem acompanyat a les famílies en la transició d’uns models tradicionals fins als nous reptes que plantejava l’era moderna. Un procés marcat pels nous models de famílies, la nova definició dels rols de gènere i els canvis en els models de criança. Actualment, fomentar la parentalitat positiva com a paradigma de la intervenció familiar, desenvolupant competències per avançar i millorar la relació amb els fills i filles i amb les parelles, permet oferir pautes per assolir un estat de funcionament òptim.

I quin és el repte ara? La intervenció familiar des de l’enfocament holístic, on les polítiques familiars, el suport psicosocial i totes les mesures encaminades a la participació comunitària permetin la inclusió de tot tipus de famílies que es trobin en situació de vulnerabilitat.

L’acompanyament des de la proximitat, apoderant els processos personals i promocionant l’autonomia de tots els membres de la família, és el nostre gran repte, educar per a la felicitat de la família des del desenvolupament de les seves pròpies fortaleses: comunicació, alegria, història familiar, humor, optimisme, resiliència, autoestima, espiritualitat, unitat i valors són garantia d’èxit.

Societat i famílies seguiran evolucionant al llarg del temps i per tant, hem d’estar atents als canvis per avançar i adaptar els models d’intervenció a les noves necessitats. Poder visionar la família des dels 360º és, des d’ara, el gran repte dels poders públics i la societat civil.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Loli Rodríguez Sabadell
1.

Hola Natàlia ! M'ha agradat molt el teu article . Ens veiem a comissió de famílies d'ECAS ?

  • 0
  • 0

Comenta aquest article