La llengua de signes suma

Article de: Montxo V. Sempere, periodista sord i activista de la Plataforma Volem Signar i Escoltar

Fa poc més d’una setmana que la Comunitat Sorda catalana va celebrar el Dia Internacional de les Persones Sordes, en un context de relatiu optimisme pel fet que la Llengua de Signes Catalana (LSC) va aconseguir sumar l’enèsim reconeixement oficial. Des de que la LSC va obtenir a l’Estatut d’Autonomia del 2006 ple rang oficial i plena protecció en favor dels sords catalans, es van desplegar diferents lleis que desenvolupen el que mana l’article 50.6: “...garantir l’ús de la llengua de signes catalana [...], que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte”.

El darrer reconeixement legal va ser la protecció dels drets lingüístics dels parlants de la LSC en la Llei de Transitorietat Jurídica que, en esmentar-la juntament amb els idiomes orals del català, castellà i aranès, situa el llenguatge signat en un plànol d’igualtat amb el llenguatge oral. Tot i la suspensió del TC a aquesta llei, la intencionalitat dels legisladors catalans és una aportació important per a l’autoestima de les persones sordes, per dos raons cabdals: Per una part, implica la voluntat d’inclusió social d’un col·lectiu, el dels sords, que té plena capacitat d’aportar a la societat catalana valors socials, culturals i econòmics en la seua pròpia llengua; per altra banda, considera implícitament la LSC no solament com un mer recurs tècnic comunicatiu per facilitar la prestació de serveis públics a ciutadans sords, sinó que també obre la porta al seu reconeixement com a llengua completa i com a element del patrimoni lingüístic i cultural de la societat catalana en el seu conjunt.

És a dir, que poc a poc a la societat catalana va obrint-se el camí de la LSC com una llengua de tots els ciutadans, independentment de la seua condició física (si és sord o no), de les relacions personals (si és pare o fill de persona sorda) o de qualsevol altra consideració. Parlem d’una llengua com qualsevol altra de les més de 200 llengües que parlen els habitants de Catalunya portades d’arreu del món, de les quals una dotzena són llengües de signes. Parlem d’una llengua que no és només “la llengua dels sords” sinó “la llengua de signes dels catalans”, també dels oïdors que tenen vinculació amb la Comunitat Sorda. De la mateixa manera que tots expressem alhora oralitat i gestualitat quan ens comuniquem amb altres persones, anàlogament tota societat humana té llengües de signes i llengües orals per a comunicar-se amb col·lectius.

Malgrat aquest aparent avançament, però, la Comunitat Sorda de Catalunya es troba amb greus entrebancs sobretot en el camp de l’Ensenyament. Gairebé al mateix temps que s’incloïa la Llengua de Signes Catalana en la Llei de Transitorietat, els alumnes sords de Catalunya d’estudis de graus mitjà i superior van començar el curs, un any més, sense saber si disposaven d’intèrprets de LSC que els permetés seguir plenament, en la seua llengua, el contingut de les classes, desenvolupar treballs, i complir amb les exigències acadèmiques. Els estudiants sords i, en general, els ciutadans amb sordesa, exigim disposar igualtat de condicions que els nostres conciutadans oïdors amb l’accessibilitat plena i omnipresent de la informació.

Les barreres de comunicació al món de l’ensenyament català són una frustració recurrent entre la joventut sorda catalana que per no ser antiga és menys punyent. Parlem d’estudiants sords que tenen il·lusió de ser infermers, arquitectes, docents, periodistes, dramaturgs, enginyers, genetistes o biotecnòlegs. Una impotència que neix a causa de la greu mancança que s’arrossega des de lluny entre els professionals vinculats a l’ensenyament, la pedagogia, la logopèdia i la psicologia sobre els avantatges inherents que té la llengua de signes per a l’adquisició normal del llenguatge en la infància, i el desenvolupament personal de l’adolescent sord.

Des de la Plataforma Volem Signar i Escoltar demanem als professionals que treballen amb persones sordes que abandonin l’audiocentrisme. L’exclusió de la llengua de signes en la seua filosofia de treball està basada en la consideració del llenguatge oral com a única via de comunicació vàlida per al desenvolupament personal de la persona sorda. Una creença que considerem tan injustificada com supremacista. La llengua de signes existeix per a sumar, i us convidem a conèixer-la i a aprendre a parlar-la.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article