Preguntes?


Tinc un fill de sis anys i una filla de dos anys que afortunadament em fan moltes preguntes. A vegades són molt pràctiques com “qui es va inventar l’electricitat?” i altres més agosarades com, després d’una classe de música, “algú ha tocat abans aquestes notes?”. M’ajuden a mirar el món amb uns altres ulls, curiosos i imaginatius.

Fa anys vaig fer un curs sobre lideratge d’entitats no governamentals a Madrid organitzat per Harvard a la seu de l’IESE, en una de les sessions ens van demanar que reviséssim els ordres dels dies dels últims patronats o òrgans de govern de les institucions en les que treballàvem i que comptessin quantes preguntes havíem formulat. De la quarantena de participants d’arreu del món gairebé ningú va trobar ni una sola pregunta.

El mestre va insistir en que era molt interessant formular preguntes a l’ordre del dia doncs permetien obrir un intercanvi d’informació i de possibilitats. A vegades els professionals en la part executiva de les organitzacions caiem en la temptació d’informar de les estratègies i decisions sense deixar espai al debat i la participació.

Evidentment no sempre tindrem les respostes que ens esperem (o ens agradarien) però és en aquests moments quan tots plegats entrem en el veritable camí de l’aprenentatge i la transformació.

En un món complex i tan profundament interconnectat crec que encara és més necessari fer preguntes obertes, escoltar i llegir veus dissonants que ens aporten noves perspectives.

En aquest sentit, trobo apassionant llegir el social.cat però també altres llocs com Open Democracy. (En castellà amb continguts diferents Democracia Abierta). Un dels autors que segueixo des de fa temps és Michael Edwards (@edwarmi), a qui vaig conèixer fa molts anys quan ell treballava a la Ford Foundation i un servidor al Fòrum UBUNTU liderat per en Federico Mayor Zaragoza, els seus articles molts cops són titulats amb preguntes de l’estil: When will there be harmony?; Should funding agencies also share in the sacrifice of social change?; Who wants to live in a frictionless world?; What’s to be done with Oxfam?; How can we make our politics reflect what’s best in us and not what’s worst?

Acabo de nou recomanant a l’amic Antonio Fornés, amb qui debato en persona i també obertament gràcies al Social.cat, i el seu llibre Las preguntas son respuestas on ens vol ajudar a aturar-nos i mantenir una mirada crítica sobre diferents temes des de la religió a globalització.

En qualsevol cas, crec que sempre serà oportú mantenir una bona dosi d’humilitat tant en les preguntes com en les respostes, com el mateix Sir Isaac Newton deia d’ell mateix: "He estat un nen petit que, jugant a la platja, trobava de tant en tant una pedra petita o una petxina més bonica del normal. Però l'oceà de veritat s’estenia, inexplorat, davant meu."

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article