Durs moments per la Comunitat Sorda Catalana

Article de: Marian González (Portaveu de la Plataforma Volem signar i escoltar)

Fa aproximadament un mes, el Govern de la Generalitat publicava el nou Decret d'Escola Inclusiva: Decret de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. Aquest, concretament recull: el pas endavant per l'educació del país, amb la voluntat d'avançar amb la fita d'una escola per a tothom, amb un projecte per a cadascú.

Entre altres avantatges del nou decret, apareixia el desplegament de recursos per la inclusió dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials amb molta més “facilitat” dins  les escoles ordinàries. Sembla una paradoxa, però no sempre ni en tots els casos més recursos equivalen a millor qualitat en l’ensenyament. Caldrà veure què es fa amb aquesta gran inversió econòmica, amb la distribució de professionals quant a atenció directa i assessorament, i en quin punt se situa la veritable resposta a les necessitats dels infants i joves.

En el cas concret dels alumnes sords, la realitat de la inclusió parteix absolutament de la màxima exclusió partint de les seves necessitats més rellevants, la comunicació i l’accés a la informació. Partint de la cobertura d’aquestes qüestions, es podrà començar a parlar d’inclusió real.

Fa gairebé dos anys la Plataforma Volem Signar i Escoltar lluitem per aconseguir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat sord català. Sigui quina sigui l’opció educativa que esculli la família i el mateix alumne sord, sempre ha de tenir garantits els recursos per tirar endavant amb el seu aprenentatge, dins del context social d’escola o institut.

Surten notes de premsa i decrets que alerten de les millores educatives dels alumnes que presenten altres capacitats, però des de la Plataforma Volem Signar i Escoltar no ens ho acabem de creure. Volem proves reals. Just aquest curs, l’alumnat sord en estudis postobligatoris de Cicles Formatius, Programes de Formació i Inserció i Batxillerats, començaven el curs sense Intèrprets de Llengua de Signes Catalana dins les classes. Alguns, fins al 19 d’octubre no en van tenir, amb tot l’endarreriment que això suposa pels alumnes.

Segons paraules textuals de la Mabel Devesa: “El 14 de setembre començava un nou curs sense intèrpret. Em sentia angoixada, nerviosa, oblidada, molt enfadada i frustrada en la foscor d’aquestes hores en què sentia que perdia el temps i volia deixar-ho”.

“Després d’un mes i mig sense intèrpret, ara ja en tinc, però només durant 16 hores setmanals. Necessito que em cobreixin totes les hores lectives amb intèrpret per poder aprendre”, explica també l'Albert Escudero.

I així, podríem continuar amb una cinquantena de testimonis d’estudiants sords. Queda ben clar que no és una qüestió de luxes o capricis, sinó de necessitats, d’accés a la informació i de drets vulnerats. Els problemes d’accessibilitat en educació no són els únics que pateix la Comunitat Sorda Catalana. En els darrers mesos, tot el poble català estem passant per moments polítics molt durs. Com passa gairebé sempre, qui més ho necessita és qui surt més perjudicat.

Les entitats socials ho estan patint de ple, un exemple és la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). A dia d'avui, es troba sense aprovar la resolució oficial de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i no s’han abonat les subvencions pendents d’aquest any. Traduït en persones afectades, parlem d’unes 28.000 persones sordes, que depenen de la FESOCA. La situació és terriblement greu i des de la Plataforma Volem Signar i Escoltar tenim molt clar que les persones sordes i les seves famílies lluitarem per aconseguir que els polítics deixin de fer-se els sords.