El patriarcat i les drogues: El miratge d'igualtat per a les dones

Les dones sempre han estat unes grans coneixedores d'herbes, pocions, verins i remeis naturals. Alguns grups científics consideren les dones com les primeres toxicòlogues de la història. Existeixen infinitat de fonts històriques informatives sobre aquest tema; entre elles, podem descobrir els escrits medicinals dels deixebles d'Aristòtil, on es recullen interessants conclusions de la fusió entre Fèmines i Alcaloides.

En aquest article ens endinsarem en com el constructe sexe-gènere travessa les persones que usen drogues i com la vivència canvia segons si ets home o dona. El patriarcat genera una falta de drets per a les dones, situant el gènere femení en major desvaloració social davant del masculí.

Que les dones consumeixen drogues no és un fenomen desconegut, o que se les relacioni amb l'ús lúdic-festiu d'estupefaents tampoc ens crida l'atenció; el punt de mira qüestionador i la resposta social castigadora comença quan aquestes dones entren en el consum problemàtic d'aquestes substàncies, quan deixen d'estar callades i tranquil·les. Quan són mares (pilars) de família, quan transgredeixen el seu rol de dona i quan no pensen en el seu desig personal, sinó en un missatge atàvic que les oprimeix i les redueix. Aquesta visió sancionadora genera una jerarquia social on les dones es trobin en una desigualtat estructural.

Tot això es transmet mitjançant els Mandats de Gènere: missatges socials que ens diuen com ha d'existir un home i com ha d'existir una dona. Aquest "encàrrec" social és determinant en la construcció de la nostra identitat, dona lloc a expectatives socials que s'espera de les persones per ser considerades dona o home. Si elaborem una llista d'aquests mandats, observarem clarament que unes indicacions socials són més valorades que unes altres. Així doncs, les qüestions associades a la masculinitat com el poder o l'agressivitat, obtenen major reconeixement que aquells relacionats amb la cura, la necessitat de ser i estimar, etc.

Ara bé, aquest ordre social traspassa el consum de drogues: l'hegemonia del patriarcat i el seu discurs anacrònic assenyala aquelles actituds que considera impròpies per als homes i sobretot inadmissibles per a les dones. Aquest fet dispara mecanismes de control com la por, la vergonya i la culpa. A tall d'exemple, veurem alguna mostra de com el patriarcat està present en totes i cadascuna de les esferes que envolten el consum de drogues.

Des dels seus inicis, a les dones se'ls ensenya a agradar a les persones per tal d'obtenir aprovació, sobretot dels homes. Aquesta capacitat d'atracció es realitza a través del cos. Les dones som cos, sexualitat i bellesa exterior, sent aquests els components bàsics de la feminitat: les dones són educades per assumir el seu cos i la seva sexualitat com un instrument per tal d'aconseguir coses a canvi: un cos que li atorga beneficis però sobretot pèrdues. Aquesta construcció de gènere basada en la bellesa exterior, està altament lligada a l'autoestima i el concepte d'una mateixa. Els dona poder i les oprimeix alhora.

Sobretot en les persones on al llarg de la seva vida es troben en situacions vitals complicades, com seria viure al carrer o abusar de drogues, podem trobar grans diferències en relació amb el gènere: les dones tendeixen a utilitzar la seva sexualitat i els seus cossos amb un home per obtenir protecció d'altres homes (així com aconseguir diners per poder seguir consumint), sent la prostitució un dels motius de sortida per a les dones. En canvi, en els homes –per la mateixa construcció de gènere–, tendeixen a l'agressivitat i a la transgressió violenta en forma de robatori o atracament per autofinançar-se el consum.

Des de la infantesa, a les dones se'ls atribueix una cultura de dependència amb valors com la cura, la pertinença i la disposició per atendre sense límits altres persones, cuidar sempre per sobre d'elles mateixes i en tot aquest entramat apareix la maternitat. Quan una dona està embarassada, s'espera d'ella que sigui responsable, madura i assenyada i per descomptat que no usi o abusi de les drogues. Si la societat es troba amb mares consumidores, s'obre una censura i comença la recerca de "la mala mare". S'activen judicis i qüestionaments cap a la seva labor maternal, s'arriba a sancions i penalitzacions, amb tot el sofriment que això pot comportar. La sinopsi acaba gairebé sempre amb un mateix final: la mare perd innombrables pertinences: aquelles que li van ensenyar a preservar per sobre d'ella mateixa. Aquesta situació no es desenvolupa d'igual manera quan aquesta mateixa societat es troba un pare de família amb un greu problema d'alcohol; en aquest cas la societat és més permissiva. No es jutja tant la seva paternitat, simplement es considera "habitual", ja que és un home i per tant hi ha menor exigència de lliurament i disponibilitat cap a les altres persones "perdent força el sentiment de ser, estimar i pertànyer".

El reflex patriarcal també està present quan les dones han de consumir de manera encoberta, amagades, intentant que es noti com menys millor. Aquí molts homes –també consumidors– els aconsellen prendre menys quantitat que ells, principalment perquè puguin seguir complint aquest rol de responsabilitat que implica ser dona, o potser per evitar el punxant ressò de la paraula –viciosa– que han de sentir tantes vegades. Aquesta clandestinitat fa que el seu consum sigui invisible –sobretot en drogues prescrites– per no traspassar fronteres més enllà de les personals, que tot quedi "de la pell cap a dins" i en cas de compartir aquest espai, que sigui amb la "família consumidora creada".

Amb tot això i des de l'àmbit professional, es fan necessàries estratègies de prevenció, programes de reducció de riscos i tractaments per a l'abús de substàncies que satisfacin les necessitats particulars de les dones, adaptant-se als canvis socials i implementant missatges amb perspectiva de gènere, basats a afavorir l'autoestima femenina en la seva pròpia percepció i valoració, aconseguint que elles es puguin veure a si mateixes i no a través de les/els altres, fent feministes cadascuna de les intervencions que fem amb les dones.

Pren cada vegada més importància l'articulació de xarxes solidàries entre les dones, la creació d'espais inclusius i exclusius per a elles, espais de pensament on activar processos de (des)aprenentatge i cocrear nous rols de gènere, on puguin expressar, sumar, deixar anar, connectar i desembolicar, on totes aquestes unions contribueixin a desmaternitzar les dones, orientar cap a l'equilibri dels factors de risc i protecció en diferents àrees de la vida, com és la família, el grup de parells, les relacions socials i el consum de drogues.

És només així que podrem aconseguir una visió més equitativa, inclusiva i holística de la nostra societat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article