L’adopció: un procés obert per a tota la vida

Autor: Equip del Servei d’Adopcions d’Infants amb Necessitats Especials de la Fundació IReS

Tot procés d'adopció requereix el seu temps. Adoptar un infant amb necessitats especials requereix una atenció i temps particulars, diferents per a cada família, fins i tot després que el procés d'adopció hagi finalitzat.

Principalment, l'adopció és una mesura de protecció d'un infant que necessita una família que pugui fer-se càrrec. Quan aquest infant presenta necessitats especials, com és el cas dels nens i nenes pels quals treballem en el nostre servei, aquestes famílies han de comptar amb una motivació, uns recursos i unes competències que puguin fer front a les seves particularitats.

Quan parlem de necessitats especials, parlem d'infants que, per les seves característiques—discapacitats psíquiques i/o físiques, malalties cròniques i minoritàries, infants majors de 7 anys i grups de 2 germans (un d'ells majors de 6 anys)—no responen al que la majoria de famílies es plantegen quan fan una demanda d'adopció. Una part important del treball que realitzem al Servei d'Adopcions d'Infants amb Necessitats Especials de la Fundació IReS consisteix a formar i validar (si és el cas) les famílies que opten per aquesta modalitat d'adopció.

Arran de la nostra experiència, hem observat que les famílies que es plantegen aquest tipus d'adopció necessiten uns temps específics en què és necessària i oportuna l'existència d'uns determinats espais d'atenció a les famílies.

Alguns tenen un caràcter marcadament formatiu, altres són espais d'escolta i reflexió conjunta i uns altres tenen com a finalitat l'assessorament i l'orientació. Tots requereixen un temps per escoltar, reflexionar, comprendre, assimilar, incorporar i actuar diferent per a cada família. Un procés molt personal que no està exempt d'alts i baixos, de dubtes, d'inseguretats i reafirmacions. Els seus continguts i temporalitat formen part d'un "recorregut" personalitzat, continuat, coherent i progressiu que requereix l'adopció.

Davant la demanda d'adopció de nens i nenes amb necessitats especials, el nostre treball comença per situar les famílies i fer-les conscients que necessiten un temps d'elaboració per preparar-se davant la complexitat del projecte que emprenen. Ha de ser un espai de reflexió que els ajudi a situar-se i assumir que els infants dels quals es volen fer càrrec presentaran necessitats específiques en el seu desenvolupament (físic, emocional, cognitiu, etc.) amb un cert grau d'incertesa.

Durant una fase d'estudi, en les entrevistes amb les famílies, aquestes són avaluades i valorades segons característiques de personalitat, aptituds educatives, motivació, perfil del menor, etc.; temes, de vegades, molt personals i íntims. Per aquesta raó, generem un clima de confiança, llibertat i confidencialitat, sense perdre de vista l'objectiu avaluador d'aquesta part del procés. Aquesta fase conclou amb l'assoliment, o no, de la idoneïtat per part de la família i suposa que els nous pares i mares són capaços d'incorporar en les seves vides el que aquest nen o nena porta en si mateix com una càrrega biològica, un conjunt d'experiències traumàtiques i, en aquests casos, unes necessitats especials que fan més complex el procés d'adopció. En les adopcions amb necessitats especials cal destacar que l'especificitat del perfil de l'infant fa que algunes famílies no aconsegueixin la idoneïtat.

Quan les famílies són idònies entren en un procés anomenat temps d'espera en el qual solen expressar la necessitat d'un acompanyament. La seva durada és molt variable, ja que a vegades l'articulació de les necessitats dels infants amb les capacitats de les famílies que s'acoblen millor a aquestes necessitats és un procés complex. Aquest període pot ser un temps privilegiat per dur a terme activitats de formació més específiques i contextualitzades, de manera individual o en grup, que permetin als futurs pares/mares acostar-se a la realitat d'aquest fill/a i a les seves capacitats en el seu nou rol.

Un cop iniciada la convivència, apareix el període que anomenem de seguiment i suport en què la família ha de comptar amb professionals que puguin atendre'ls i orientar-los davant les dificultats i, si és possible, anticipar-se a elles. El nostre paper és acompanyar les famílies en coordinació amb altres dispositius (psicològics, educatius, mèdics, etc.).

Més enllà de l'encàrrec institucional de supervisió i control, la finalitat última de la nostra intervenció és la de treballar sense generar dependència o necessitat en les famílies. Per fer-ho, cal comptar amb una visió positiva de les seves capacitats i aptituds, per afavorir les seves pròpies potencialitats. Alhora, assegurem que durant el procés es tractin aspectes com el fet adoptiu, els orígens, la construcció de la història, etc.

Després de 15 anys de trajectòria en el món de les adopcions d'infants amb necessitats especials detectem la necessitat de continuar els espais de formació i assessorament un cop s'ha formalitzat l'adopció plena. Constatem que a mesura que el temps avança, es van obrint nous espais de reflexió i dubtes que es formulen a través de noves demandes. Ens trobem que les famílies tot i tenir constituïda l'adopció judicialment, continuen mantenint als professionals d'aquest servei de la Fundació IReS com uns referents per a la família i per l'infant a l'hora de donar respostes a aquestes demandes. En definitiva, considerem important poder oferir un espai d'escolta i reflexió que permeti abordar les pors i noves inquietuds que apareguin un cop constituïda l'adopció.

Per a nosaltres, tots aquests temps han de donar coherència i continuïtat a un procés complex i ple d'incerteses. Són moments difícils, que requereixen molta paciència i perseverança per part de tots els implicats, però també són temps d'il·lusió i esperança.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article