Si vols construir un vaixell, no comencis per anar a buscar fusta

Hi ha un gran consens en acceptar que s'estan transformant les condicions de treball, però també les maneres de treballar. Hi ha qui hi veu oportunitats i qui només hi troba perills. En tot cas, és cert que la manera d'orientar-nos en aquest nou escenari laboral serà diferent.

El passat 17 de novembre vaig tenir ocasió de participar en la taula d'Orientació per a la vida, la societat i la comunitat, del Congrés d'Orientació per a la Inclusió Barcelona, on just parlàvem d'aquesta possibilitat d'orientar-se per al futur. Perquè la idea d'orientació també ha canviat.

Abans, orientar-se, era saber com adreçar-se a un lloc concret. Era identificar allà on es volia arribar i què es necessitava per aconseguir-ho. Ara en canvi hem d'orientar-nos en un món en què no queda clar ni el lloc on ens adrecem, ni la manera d'arribar-hi. Això significa que és necessari ser capaç de canviar de direcció un cop ha iniciat el trajecte. En funció del mateix procés. Adaptant-se contínuament a les circumstàncies variables. Però, com ens podem guiar en aquest espai indefinit?

Per explicar això, hi ha un fragment del llibre Ciutadela de l'autor del Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry, que m'agrada especialment. Ell diu: “Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar fusta, tallar taules o distribuir el treball; primer has d'evocar en els homes l'anhel de mar lliure i ample”.

Si fem un esforç per traslladar aquesta reflexió a la realitat actual podem entendre que si es vol construir un vaixell no s'ha d'ensenyar a teixir teles, forjar claus o aprendre a llegir els astres. No es tracta de preveure al detall com serà el vaixell. Es tracta d'evocar en els homes l'anhel de mar. L'orientació és despertar en cadascú el desig de saber perquè cadascú, en funció de les seves circumstàncies, els seus interessos o les oportunitats de què disposi, decideixi si construeix un vaixell o si es fa submarinista.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Jesús López Garín Barcelona
1.
L'única constant que ens permet un context líquid és la incertesa i la caducitat dels continguts que ara poden tenir una utilitat. El mercat de treball ha canviat; amb això les condicions de vida (econòmiques, psicològiques, socials,...) i possibles projectes personals que es podien arribar a dibuixar (somiar) associats amb la feina. Davant aquest fet apareixen emocions associades a la relació amb el mercat de treball tals com la frustració i la vergonya associada al fet de ser pobre (Keetie Roelen).
En aquest sentit "despertar el desig" implicarà per l'orientador acompanyar a navegar per un terreny en què es combinin emocions, competències i interessos per veure fins a on estem disposats a que ens cobreixi l'aigua.
  • 1
  • 0

Comenta aquest article