Avaluar les necessitats: compartir coneixement per oferir millors respostes

Sovint les entitats del tercer sector social són les primeres a detectar i donar resposta a noves situacions de necessitat social o a l’increment d’aquestes, responent de forma àgil i flexible per posar a disposició de les persones en situació de vulnerabilitat els recursos de què disposen. Aquesta capacitat de resposta ràpida és, sens dubte, una de les fortaleses del sector. Tanmateix, tota virtut pot tenir contrapartides. En aquest cas, aquesta capacitat de resposta pot comportar que les accions siguin realitzades de forma aïllada per cada entitat, sense comptar amb una visió global dels serveis disponibles al territori ni de la dimensió de la problemàtica. Aquesta manca d’una visió agregada del problema pot portar a duplicitats i ineficiències en l’oferta de serveis, o a la seva saturació, allunyant-nos així d’una assignació socialment òptima dels recursos entre la població en situació de necessitat, per tal que arribin a qui més els necessita.

Aquests problemes s’expliquen parcialment degut a la manca de temps disponible per part de les entitats per realitzar una anàlisi prèvia, rigorosa i exhaustiva dels recursos existents al territori, les particularitats de la població vulnerable o la dimensió de la problemàtica social a què s’està donant resposta, que els proporcioni una visió global de la situació. Tot i així, les peces per construir aquest coneixement ja existeixen, ja que cada entitat sap de quins recursos disposa i té detectades les necessitats de la població que es troba en la seva òrbita. Per tant, mitjançant una estratègia de col·laboració en xarxa es pot afrontar la planificació i assignació dels recursos des d’una òptica conjunta, tot conservant les virtuts del sector. Això significa passar d’una situació en la qual el coneixement és privat, parcial i dispers a una de nova on aquest sigui global, col·lectiu i compartit per totes les entitats que treballen al voltant d’una mateixa problemàtica social.

El cas de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona n’és un bon exemple. Aquesta neix el 2010, en el marc de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, amb la missió d’articular les actuacions de l'Ajuntament de Barcelona i del tercer sector en matèria d’habitatge d’inclusió. Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Barcelona impulsa la coordinació entre les 52 entitats membres de la Xarxa per tal de fer un ús globalment coherent dels recursos. En aquest context, la Xarxa ha apostat per fer un esforç per obtenir un cens conjunt de tots els habitatges que s’estan gestionant des de les entitats membres. Aquesta identificació es complementarà amb una anàlisi de la necessitat social d’habitatges d’inclusió a la ciutat, partint de la idea compartida que aquest és un servei orientat a persones que pateixen exclusió residencial al mateix temps que necessiten suport socioeducatiu a la llar.

Aquesta anàlisi que la Xarxa ha impulsat conjuntament amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), li ha de permetre obtenir un major coneixement sobre l’encaix actual entre la problemàtica social i l’assignació que s’està fent dels recursos a nivell de ciutat, donant resposta a qüestions com ara: quins perfils s’estan atenent des del conjunt d’entitats de la Xarxa? Els pisos d’inclusió de la ciutat estan sent utilitzats per la població a qui anaven orientats, o s’està atenent també a d’altres perfils amb problemàtiques similars per falta d’alternatives on derivar aquests casos? Quines poblacions estan sent cobertes, i a quines no s’està aconseguint arribar?

D’alta banda, aquesta anàlisi també ha d’aportar a la xarxa una visió completa a nivell de ciutat tant de la dimensió i les característiques de la problemàtica com dels recursos amb què compta per fer-hi front, per poder donar resposta a preguntes com ara: els recursos que la Xarxa té a la seva disposició actualment són suficients per atendre totes les persones i famílies que ho necessitarien? Quins serveis o recursos auxiliars haurien d’estar disponibles a la ciutat per complementar i facilitar la tasca que s’està fent des de la Xarxa?

Només abordant aquestes qüestions de manera coordinada entre les entitats i aspirant a obtenir una visió general tant de la problemàtica social com dels recursos i la seva utilització, es pot aconseguir posar les bases per a una nova estratègia de col·laboració entre totes les entitats, que permeti, donats els recursos disponibles, atendre les llars en situació de necessitat de la millora manera, evitant duplicitats i aprofitant les sinergies positives que es puguin generar gràcies a aquest nou coneixement agregat i compartit. Un coneixement que també pot ser útil per acotar el volum d'habitatges que Barcelona necessitaria destinar a pisos d’inclusió per a fer front a les necessitats existents, així com per detectar serveis o recursos complementaris que serien necessaris per alleugerir la pressió sobre els pisos d’inclusió.

Aquesta mateix esforç que s’està fent des de la Xarxa per obtenir una visió global a través d’una avaluació de les necessitats socials també tindria sentit en altres àmbits en els que el coneixement es trobi fragmentat entre diferents entitats i administracions que miren de donar resposta a una mateixa problemàtica.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article