Demagògia i persones sense llar

Crec honestament que com a societat hem superat certs estereotips al voltant de la pobresa i l'exclusió en general. Em reafirmo en aquesta idea, per exemple, quan veig que ens posem en marxa mitjançant accions de tota mena, tot responent a les moltes crides que la mateixa societat fa per tal de donar suport o resposta a necessitats ben diverses. En forma de voluntariat, donació, participació activa o recapte, és evident que som capaços de posar-nos, almenys per un instant, al lloc de l'altre. Un altre exemple que em reafirma que estem avançant té a veure amb la utilització del llenguatge. Crec que ens estem esforçant per deixar enrere expressions que alimenten l'estigma o que etiqueten, més que no pas ajuden, al subjecte en qüestió. Ho veig en el meu dia a dia, a la premsa i a peu de carrer. Parlem de persones sense llar, quan abans dèiem vagabunds o indigents i entenem que no estan al carrer perquè volen. Amb tot, sempre hi ha excepcions i a vegades llegim o sentim coses que trenquen aquesta tendència i fan mal. Penso que la crisi ha pogut incidir en aquest canvi. Segurament el fet de veure com persones properes, amb una situació de certa estabilitat, es veien abocades a un atur de llarga durada, a contactar amb els serveis socials o fins i tot a veure's fent cua a un banc d'aliments, ens ha fet canviar la mirada.

A Barcelona són moltes les persones que pateixen aquestes situacions, igual que són moltes, segurament masses, les que no poden dormir a l'escalfor d'una llar i ho han de fer a equipaments residencials, albergs o directament al carrer. Desgraciadament aquesta no és una realitat única de la gran ciutat i no cal ser un expert per saber que és un denominador comú a les principals ciutats europees i també mundials.

Com a educador social de base en contacte amb la realitat de les persones sense llar des de fa més de 15 anys, he vist tots els esforços que s'han dut a terme per tal d'aconseguir posar fre a aquesta situació. Esforços per part d'entitats, associacions, organitzacions històriques fundades fa segles i d'altres de més noves, però també els esforços per part de la mateixa administració amb els seus diferents colors polítics. He vist com s'han dissenyat campanyes i com s'ha construït xarxa precisament per construir plegats, he vist com s'ha intercanviat coneixement des de punts de vista i maneres de fer dispars, com les retallades passaven pel costat, com s'ha retallat i com en aquest nou escenari es continua caminant i lluitant. He vist com les solucions es quedaven petites davant d'un repte molt gran. He vist que vol dir efecte crida, exclusió residencial, legal i laboral.

Darrerament he vist solucions imaginatives, però també mala fe, plantejaments narcisistes que amaguen egos i ignorància a parts iguals, interessos particulars i racisme en el pitjor dels costats. Encara que sembli mentida, he conegut i atès persones indignades que han passat per mans d'alguns d'aquests salvadors que voldrien denunciar-los, però tenen altres necessitats vitals. Tant de bo hi hagués varetes màgiques o fórmules a aplicar. Parlem d'un tema complex i difícil, però fàcil de parlar. No només és voler, també és saber i poder, però per sobre de tot, hi ha una raó estructural.

He vist cantants fent denúncia, populisme i demagògia a parts iguals. Ja fa temps que em passa una cosa poc normal: a aquells que omplen les xarxes opinant les seves veritats, no els veig mai acompanyar persones amb mirada horitzontal i molt menys sumant. Com el sindicalista que es queda a casa el dia de la vaga general, mentre la manifestació passa pel seu davant, semblant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Andrei Cristian Elenei Barcelona
3.
David, ¿porqué no cuentas el paripé del que formas parte a la práctica? Sabes hablar políticamente correcto, tu, el CEESC, la XAPSLL y compañía, pero no hacéis nada más que eso, hablar, hablar y hablar, como si eso fuera el pan de cada día de los profesionales. Al parecer has visto de todo, pero no ves la triste comedia del grupo sensellarisme que tenéis montado, tu y el CEESC, que os hacéis currículo a costa de los usuarios de diversos programas. Aquí te recuerdo la muestra del interés que ponen por las soluciones y las ideas para erradicar la exlusión y el sinhogarismo: https://www.bcnsocial.org/blog/ceesc-educación-social-vs-adoctrinamiento
Un saludo
  • 1
  • 5
Pilar Férriz Barcelona
2.

M'ha agradat molt l'article, amb els recursos que tenim, amb la política aplicada però sobre tot sense perdre aquesta mirada horitzontal que dona dignitat i empodera a la persona...siguem auténtics i actuem amb humanitat....gràcies per donar opinió de qualitat..

  • 6
  • 1
Diana Merayo Vilaseca Premià de Mar
1.

Bona feina David, per la tasca d'educador i per l'article.

  • 6
  • 1

Comenta aquest article