El Nadal a un CRAE

“Una de las cosas malas que tengo es que nunca me ha importado perder nada” J.D. Salinger, El guardían entre el centeno.

“Ese es el gran problema. Nunca puedes encontrar un lugar que sea agradable y tranquilo, porque no existe. A veces puedes pensar que sí existe pero una vez que estás allí alguien se acerca sigilosamente y escribe- jódete- en tus propias narices”. J.D. Salinger, El guardián entre el centeno.

El Nadal ja ha passat i tothom retornem a les nostres rutines i relacions quotidianes. Sortim del parèntesi singular que sempre representen aquestes dates carregades d’etiquetes, consum i creences. Missatges molt arrelats al nostre ADN i que ens dona un sentiment de pertinença a una família, a una comunitat, a un poble o a una cultura.

Són dates estranyes per a aquells que no se senten arrelats o que han perdut les seves arrels per circumstàncies que no acaben d’entendre o per la inèrcia de les seves vides. Són dates que no ajuden a viure-les de forma saludable i responsable, ja que ens empenyen a mostrar la millor versió de nosaltres mateixos i, en certes ocasions, no estem preparats per fer-ho o no ens respectem no ser-ho.

Als CRAE aquesta imatge també hi existeix. Ens esforcem en mostrar-nos d’una manera diferent a com ho fem durant la resta del curs i no ens aturem a valorar si som respectuosos amb els i les nostres usuaris/es. No reflexionem si allò que estem fem per intentar donar caliu en unes dates concretes no és un K.O. directe a les seves emocions i records viscuts dels seus nadals en altres espais no institucionalitzats.

En aquestes dates es produeixen conflictes diversos (escapoliments, “sortides sense permís”, contencions físiques, crits i insults, somriures i sorpreses, malestars...) provocades, possiblement, per la manca de rutines, pel record de no poder estar on es voldria estar, per comparacions amb altres companys/es de l’escola, pel propi avorriment, per conèixer que allò que es desitja no es complirà i per l’aparició de la frustració i la ràbia.

I com gestionem tot això? Com treballar amb aquest malestar que no només és individual, sinó que es trasllada al grup i es fa comunitari? Com acceptar aquest dolor i acompanyar-lo de la forma més respectuosa? Com crear caliu sense cremar-te, sense mostrar el teu malestar d’aquestes dates?

Amb màgia i il·lusió. Cuidant i compartint aquests dos preceptes. Nodrint la idea que tots som els responsables de mantenir aquests dos ingredients bàsics per la vida, la convivència i el respecte entre persones. No traient-los de vista en aquestes dates, traient-los sempre que sigui possible, ja que en aquests períodes de l’any es tendeixen a desdibuixar amb certa facilitat, trobant-nos amb situacions complexes i, en ocasions, difícils de gestionar o d’interpretar de forma correcta.

Respectar aquest malestar i poder expressar-ho hauria de ser bàsic per mantenir la màgia i la il·lusió com preceptes de convivència, vida, respecte entre les persones que treballem amb persones i infants. I així poder aconseguir moments i instants com els que es descriuen en el següent paràgraf:

La màgia i la il·lusió d’esperar l’arribada dels Reis o el Pare Noel en el més petits. El mateix per aquells mitjans que es sorprenen amb allò que els hi caga el Tió o que un patge desconegut conegui el seu nom. La mateixa màgia que els fa somriure quan reben la visita reial mig adormits o del Pare Noel que els recorda comportaments viscuts i, sempre millorables. La il·lusió dels més grans per descobrir que poden ajudar en crear una màgia especial amb els més petits i gaudir d’activitats que no faran durant la resta del curs o de fer de voluntaris/es en cavalcades de barri o de ciutat. La màgia de veure a prop als seus ídols esportius o musicals. I la sorpresa de rebre regals inesperats i unes paraules càlides d’aquell que et fa la guitza durant el curs”.

I això es tramet a l’equip educatiu, a aquells que hi treballem en aquestes dates especials i compartim aquesta màgia i il·lusió amb ells i elles. Són moments únics que també es viuen als CRAE en aquestes dates i que es repeteix en el dia a dia de la nostra societat en aquestes dates estranyes i singulars.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article