A la presó es pot perdre fins i tot la identitat de gènere

Aquesta opinió pertany al projecte ‘365Batecs’ de Sant Joan de Déu Solidaritat, un recurs pedagògic que ofereix vídeos testimonials de format breu per reflexionar al voltant de les persones en situació vulnerable.

“La presó diguem que és un món tancat on els mecanismes normals relacionals es tallen i estàs obligada a relacionar-te 24 hores amb persones que tu no has decidit estar i no has triat, i hi dorms. Si dorms amb un amic, i quan l'amic ronca ja et poses nerviosa, doncs imagina't si tens per davant sis, set anys amb cinc persones desconegudes, que una ronca, que l'altra s'adorm més tard, que l'altra s'asseca el cabell... en 10 metres quadrats.

L'esforç d'adaptació que has de fer és el que també col·labora amb aquest tema d'estigmatització, de despersonalització. Jo ara pertanyo a una institució i per ‘menjar-me’ cinc anys o sis o nou o quinze aquí dins, hauré de respondre amb algunes conductes que no són les espontànies meves. I aquest és un tema complicat, fins i tot el perfil d'identitat de gènere es pot perdre. No és que aquesta senyora sigui lesbiana per decisió, sinó que la manera de manifestar els afectes en una presó que és només de dones, no té una altra possibilitat.

I aquesta estigmatització és la que, a poc a poc i amb el missatge contrari, encara que sense dir-els-hi res, cada dia a la Fundació Ared intentem treure una miqueta. És com una herba dolenta que tu has d'anar traient i quan ja n'has tret una miqueta, no sorprendre't que, quan algú l’hagi regat, torni a sortir la mala herba.

Cal treure-ho també en la resta de la societat, que jo estic convençuda que és per desconeixement. Quan tu portes a una persona que mai ha entrat en una presó, que té la idea de les presons de les pel·lícules i que creu que les persones que estan a la presó encara tenen l'uniforme de ratlles i el nombre davant i el pèl rapat, doncs se sorprenen. I les mateixes companyes que venen del Servei d’Ocupació que mai han entrat en una presó se sorprenen de tenir companyes de treball i les amistats que es formen, perquè veuen que son persones com elles, idèntiques. I anem traient l'estigma, que és un agregat que hem posat. És com una capa que tu vols treure i la fusta bona està a baix.”