Senyor, la seva filla és sorda

Article de: Martín Mario Galdín Ferreyra

Com? Sorda? I ara què faig? Com ho faré per comunicar-me? Com ho faré per dir-li que l'estimo? Com entendré les preocupacions, frustracions, alegries i encerts?

Comença el dol, i els dols fan mal. Visites a especialistes que parlen només d'implants. Viatge a Alemanya a veure un expert que l'opera a Barcelona i li col·loca un implant del tronc de l'encèfal. 21 dies a la Unitat de Cures Intensives. Sentiment d'un camí incert, sense poder demostrar si més no cap resposta als sons, i actualment amb respostes imperceptibles.

Comença un nou camí: buscar a la literatura, acostar-me a persones que saben del tema, interactuar amb els sords i veure un món nou, increïble, tridimensional, ric, gestual. I de sobte descobreixo un llenguatge bell i expressiu, per al qual els sords no han aconseguit substitut tan satisfactori en les seves relacions mútues. Un llenguatge que respecta el seu caràcter únic, la seva diferència. La llengua de signes.

Aprenc que necessitem del llenguatge per al desenvolupament com a persones, per crear un pensament i amb això la intel·ligència. De 0 a 5 anys són els anys més importants, en els quals generem una sèrie de connexions neuronals que ens porten a ser el que som avui com a persones en tots els casos.

Privant una persona del llenguatge la tancaríem en una situació perceptiva (cognitiva i lingüística). Si li donem mitja oportunitat, i en aquest cas amb la llengua de signes, ha d'elaborar formes radicalment noves d'organització neural, traçarà mapes neurals que li permetran dominar el món llenguatge i articular-lo de forma completament original.

Un nen sord podrà desenvolupar-se de la mateixa manera que un nen oient si li donem els mitjans. Ha de ser estimulat d'una manera específica per a desenvolupar-se en plenitud. I tot retard que dificulti el desenvolupament d'aquestes xarxes neuronals durant la infància, implicarà dificultats de molt improbable resolució.

En l'actualitat, lamentablement, com a pares tenim moltes dificultats a l'hora de poder triar una educació bilingüe pels nostres fills (oral i en signes). Creiem que és un dret i lluitem perquè es compleixi. Ara bé, en cap moment ens hem sentit recolzats per l'Administració.

El món es pot moure amb les mans. I l’Olivia, gràcies a l'esforç diari dels seus pares, està creant el seu. Ja m'entén quan li dic que l'estimo, que la cuidaré per sempre, que no tingui por. Que l’ajudaré a arribar on ella vulgui, sense barreres i amb les mateixes possibilitats que nosaltres, els oients.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article