Les campanyes per donar sang

La Marató de Donació de Sang 2018, organitzada del 12 al 19 de gener als principals hospitals de Catalunya, em sembla una iniciativa ben plantejada, també des del punt de vista comunicatiu. Per primera vegada els donants seran informats via SMS quan la seva sang s’enviï a un hospital per tractar un pacient. És el que anomenen “el camí de la sang de vena a vena”, que ara també coneixerà el donant.

Aquesta millora qualitativa significa un pas endavant que cal aplaudir ja que va a favor de la informació, de la transparència i de l’atenció personalitzada. Ben diferent d’altres campanyes anteriors quan gairebé es renyava els donants per no ser prou generosos amb el seu petit gest altruista. “Amb una vegada no n’hi ha prou”, deia un eslògan que, a parer meu, tenia un excés de queixa sorprenent. Quan es retreu als solidaris la insuficiència de la solidaritat, alguna cosa grinyola. Ignoro si encara avui es difon aquest lema que, amb franquesa, veig desafortunat.

Suposo que a cada ciutat o a cada lloc del país on es fa una jornada d’extracció, els organitzadors s’adapten a les característiques del públic a qui va dirigida la iniciativa. És diferent demanar sang des d’un CAP, per exemple, que fer-ho al mig del carrer des d’una unitat mòbil o des d’un autobús itinerant. En el cas de la Universitat de Vic, l’última vegada que vaig anar-hi l’any passat, em vaig trobar amb una novetat molt ben pensada. Aquells que donaven sang eren gratificats amb un plat de fideuà.

Tenint en compte que l’economia dels joves sol ser precària, l’experiència de Vic em sembla excel·lent. Si un estudiant fa una acció positiva (donar sang) a favor de la comunitat, està bé que, en agraïment, s’emporti de franc, si vol, una ració de fideus. La compensació permet, de passada, que l’estudiant (o professor, o treballador de la universitat, o qui sigui) s’estalviï el cost de mig menú. I, si es fa a l’hora de dinar, és així mateix un temps que s’amortitza.

El detall d’oferir menjar cuinat en una donació de sang resulta, d’altra banda, coherent amb la política actual de foment de la salut pública des dels bons hàbits i la prevenció. Els metges recorden que, després de donar sang, cal beure líquids i menjar. En comptes, però, de convidar a croissants, pastes i sucs d’origen industrial de gust millorable, com se solen repartir a la majoria de punts de recollida sanguínia que conec, té més sentit que es potenciï un plat molt més saludable. I, probablement, surt més bé de preu.

Ja sé que la solidaritat ben entesa és sempre a canvi de res. Ja sé que Catalunya és un país molt diferent dels EUA i que la gent que participa en campanyes així no ho fa mai per raons pecuniàries ni per rebre cap detall. Però, de la mateixa manera que està bé que s’informi del recorregut de la sang, de les reserves que necessita la població en cada moment o dels malalts que necessiten plasma per als seus tractaments, és encertat que hi hagi una mica d’empatia cap al donant. Una mostra de gratitud a la seva contribució voluntària.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article