Insercoop: 20 anys apostant per humanitzar la relació amb el treball

Insercoop es va fundar ara fa vint anys amb un compromís doble: professional i social. El primer provenia de l'impuls que havia rebut en aquella època la formació d’educador social a Catalunya. El segon d’una clara voluntat de transformació de la realitat.

Però aquesta doble aposta no s'hagués pogut impulsar sense uns fonaments teòrics forts. Aquest ha estat l’element articulador i definitori de l’activitat d’Insercoop. Amb la voluntat d'afavorir la inserció laboral de les persones amb més dificultats, de seguida va descobrir que l'element fonamental per poder orientar aquest projecte era estar atents al què s’entén per dificultat d'inserció.

Les respostes a aquesta qüestió les hem de situar en la relació entre l'aturat i el mercat de treball. Aquesta relació hauria de trobar un cert equilibri entre la necessària provisió d'ingressos i el de la feina com a lloc social. La majoria de polítiques d'ocupació situen aquesta relació com quelcom harmònic. On de manera "natural" tothom trobaria el seu lloc i un sistema de subsistència.

Aquest plantejament reserva per aquells casos en que això no es dona tot un seguit d'explicacions que apunten als dèficits de la persona. És en aquest punt on les etiquetes socials relatives a diferents grups de població (joves, toxicòmans, immigrants, etc.) adquireixen un pes fonamental. Perquè suposadament explicarien la causa de l'exclusió. Si aquestes persones no troben feina, serà per culpa seva.

Aquest plantejament permet diluir altres aspectes vinculats amb la qualitat de la feina, les condicions laborals i la pròpia relació personal amb l'element feina. Culparia la persona de la seva situació impedint-li una mirada crítica sobre la mateixa. Es tracta d'una lògica determinista que acaba funcionant com a profecia autocomplida. Una predicció que un cop feta, esdevé en si mateixa, la causa per a que es faci realitat i la justificació de que això passi.

En el seu lloc, Insercoop fa temps que està atent a aquestes lògiques i treballa per situar la dificultat en el camp de l'adquisició de recursos simbòlics i en l’atribució de la capacitat per responsabilitzar-se'n del seu ús. Des d’aquesta lògica, pitjor que no tenir feina, seria no saber què pot fer un per canviar-ho. Per a fer-ho possible no es parteix d'unes expectatives condicionades per la pròpia trajectòria vital, sinó que ofereix la possibilitat de subvertir-la.

Aquesta perspectiva és en realitat una denúncia a la deshumanització de l’accés al treball feta en nom del hipotètic valor progressista de treballar a qualsevol preu. Obre un espai crític en un context com l'actual que potenciat per la crisi econòmica i les seves conseqüències en termes d'ocupació, correm el risc de dur unes ulleres que ens fan invisible la necessària condició humana del treball.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article