Els optimistes

El Fòrum Econòmic Mundial tindrà lloc del 23 al 26 de juny a Davos, Suïssa. Enguany hi participaran personatges tant diferents com caps d’Estats, presidents i directors generals de multinacionals, filantrops, músics, acadèmics, emprenedors,... Es curiós llegir els currículums dels ponents destacats, per exemple d’alguns caps d’estat i de govern: el President del Estats Units d’Amèrica Donald Trump, la Cancellera alemanya Angela Merkel, el President de Canada Justin Trudeau, la Primera Ministra d’Anglaterra Theresa May o el Rei d’Espanya Felip de Borbó.

El lema d’enguany és “Creant un futur compartit en un món fracturat”. I el presenta de la següent manera:

“El context global ha canviat dramàticament: les fissures geoestratègiques han ressorgit en múltiples fronts amb àmplies conseqüències polítiques, econòmiques i socials. La realpolitik ja no és només una relíquia de la Guerra Freda. La prosperitat econòmica i la cohesió social no van a l'una. Hi ha una sobreexplotació dels béns comuns mundials.

Políticament, narratives noves i divisives estan transformant la governança global. Econòmicament, s'estan formulant polítiques per preservar els beneficis de la integració, limitant les obligacions compartides, com ara el desenvolupament sostenible, el creixement inclusiu i la gestió de la Quarta Revolució Industrial. Socialment, els ciutadans anhelen un lideratge receptiu; però, un propòsit col·lectiu, global, segueix sent difícil d'aconseguir tot i el abast i l'expansió de les xarxes socials. Mentrestant, el contracte social entre els estats i els seus ciutadans segueix erosionant.”

No sembla un anàlisi massa engrescador de l’estat del món. Però fa pocs dies, la revista Time en el número publicat el dia 18 de gener va convidar al Bill Gates a ser el seu editor. En portada sota el titular “Els optimistes” apareixia la foto de Mohamad Nasri, un nen etíop de 5 anys que il·lustra la reducció de la mortalitat infantil al món a la meitat des de 1990.

És amb dades que Gates justifica que el món està millorant: al 1990 un terç de la població vivia en extrema pobresa, avui és una desena part; llavors era legal ser homosexual en 20 països, avui en més de 100; les dones estan incrementat poder polític i avui ja suposen més d’una cinquena part dels representants parlamentaris; etc. D’aquesta manera per l’expresident de Microsoft, “ser optimista no vol dir ignorar la tragèdia o la injustícia. Vol dir que estàs inspirat per buscar persones que fan progressos en aquests fronts i per ajudar a difondre aquest progrés més àmpliament.”

Sense cap mena de dubte, la humanitat seguirà enfrontant-se a reptes i incerteses. I cadascú de nosaltres podrem triar si volem ser optimistes, si volem tenir il·lusió per construir en la mesura de les nostres possibilitats, si les dificultats són un repte i no un impossible.