Reflexions sobre la pobresa energètica i les polítiques actuals

Article de: M. José Ruiz

Acceptem que la pobresa energètica és un problema a la nostra societat. Impedeix que les persones puguin tenir una vida digna, havent-hi greus conseqüències sobre la salut, alimentació, educació i relacions socials. El problema de l'accés garantit a l'energia constitueix un escenari de denúncia del funcionament del sistema econòmic capitalista, en concret dels interessos econòmics de determinats lobbys que controlen un sector estratègic, sector del qual depèn la majoria social.

S'ha d'afrontar la situació de forma col·lectiva i compromesa. Una definició de pobresa energètica que incorporés reformes al sistema energètic i a les institucions, evitaria l'estigmatització, marginació i deteriorament de persones que la pateixen. L'administració pública hauria de tenir una actuació ferma en la protecció de sectors vulnerables i exercir una pressió als espais corresponents.

El preu de l'energia el 2016 a l'Estat espanyol és dels més cars d'Europa (segons fons d'Eurostat). Estem per sobre de la mitja europea i amb preus per sobre de països amb rendes més altes com és Luxemburg o Alemanya. Aquest sobreesforç pel pagament de l'energia representa en les classes mitjanes un 26% més que els europeus.

Amb els canvis de la vida moderna, que impliquen una dependència creixent a l'energia, com podem portar a terme accions de la nostra vida quotidiana (cuina, esclafament de casa i d'altres) amb menys consum? És sostenible aquest augment i dependència energètica?

Encara que minvi el consum a les llars dels ciutadans, hi ha un aspecte que no disminueix: el cost fix de l'energia. Alguns articles i reflexions d'experts, parlen de les deficiències al parc de habitatge, s'ha anat a construir nova habitatge, deixant de banda fer habitatge sostenible a escala energètica i ni tan sols fer polítiques de millorar les condicions dels habitatges ja existents.

La població en situació de pobresa cerca habitatge més assequible, la qual cosa vol dir en general habitatge de pitjor qualitat i menor eficiència energètica. Per tant població més empobrida acostuma a viure en habitatges més cars de mantenir energèticament parlant.

Algunes polítiques vers l'energia ha començat com eina de lluita contra una pobresa estructural. L'Estratègia Europea 2020 marca entre altres aspectes relacionats amb el canvi climàtic i l'energia, a banda de fer front a l'atur, l'educació i la pobresa. Aquestes polítiques europees s'han de traduir en finançament de fons europeus que haurien d'anar en la línia de donar suport a iniciatives vers una energia assequible per tothom.

El fet que les comercialitzadores realitzin una gestió informant del tall de subministrament, que els pressupostos de Serveis Socials es facin càrrec de factures o l'ajornament dels pagaments de factures als mesos d'hivern, són "pedaços" per callar injustícies i, silenciar els guanys d'alguns dirigents polítics (o exdirigents, les portes giratòries!) i alguns empresaris (no oblidem algunes privatitzacions).

Cal definir responsables. Lleis com la catalana (llei 24/2015 i el decret de Bono Social del Ministeri) són un exemple poc rendible. El Bono social acull a tota la població amb uns requisits molt complicats i desencadenen únicament en una companyia subministradora. Curiós oi? La llei catalana vers la pobresa energètica, tombada gairebé en la seva totalitat per Tribunal Constitucional, resta com una protecció a la població per tal que no li tallin el subministrament, no havent-hi darrere cap indicació ni responsabilitat de qui assumeix les despeses de consum que aquesta població va acumulant.

I, com últim aspecte, garantir l'energia a la població ha de començar per definir responsables, desplegar reglaments i fer una pressió important per tal de canviar que l'IVA de l'energia sigui d'un 21%. Escandalós si es considera un dret bàsic.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article