La crisi dels antibiòtics

L'accés als antibiòtics és essencial en tots els sistemes de salut. El seu ús ha reduït la mortalitat infantil, ha incrementat l'esperança de vida, i són indispensables per la cirurgia i per dur a terme diversos tractaments de la medicina moderna, com ara la quimioteràpia o el trasplantament.

Tot i la importància i gravetat de la resistència als antibiòtics (RAM), aquest problema és desconegut per un ampli sector de la societat perquè es tracta d’un concepte plurívoc i no d’una malaltia concreta, que la gent pugui reconèixer: és fàcil identificar (i identificar-se amb) un malalt darrere de la tuberculosi, la infecció per VIH o el càncer, fet que no succeeix amb les infeccions resistents. Això no obstant, la RAM és una amenaça global que no només és costosa en termes de sofriment humà, sinó que afecta a diferents àmbits econòmics, socials i de salut pública a nivell mundial.

A la UE cada any es diagnostiquen 400.000 casos nous d'infeccions per bacteris multiresistents i a USA es produeixen 2.500.000 d’estades hospitalàries addicionals per aquesta causa. Actualment, prop de 50.000 persones moren cada any a Europa i EEUU, amb un cost estimat anual de més de 5 bilions d’euros entre les dues zones. S'estima que prop de 700.000 persones moren anualment per aquesta malaltia a nivell mundial.

Recentment, al desembre de 2014, en una anàlisi de projecció, encarregat pel Primer Ministre del Regne Unit, David Cameron, al seu Secretari del Tresor, Jim O'Neill, es va posar en evidència el creixent problema de la RAM; el cost sobre l'economia global pot ascendir sobre 100,2 trilions de dòlars entre ara i l'any 2050, un problema que requereix com a mínim tanta atenció com el canvi climàtic. Si no es controla, la RAM pot arribar a produir 10 milions de morts anuals, superior a les morts per càncer. La disseminació de bacteris multiresistents pot portar a la medicina moderna a una situació dramàtica, similar a la fosca era preantibiòtica. Els èxits de la medicina moderna, no haguessin estat possibles sense els antibiòtics. La RAM implica greus problemes mèdics, socials i econòmics, que impliquen la necessitat de prendre mesures globals i coordinades immediatament.

Les causes de l'increment de la RAM es poden dividir en quatre grans seccions. D'una banda, a causa de la utilització i l’abús dels antibiòtics, tant si es fan servir per humans o per el bestiar com si s'alliberen al medi ambient. L’ús massiu d'antibiòtics ha contribuït, en segon lloc, la disseminació de bacteris multiresistents -on la globalització juga un paper essencial-. A més, un tercer factor el podem atribuir a que no disposem de tècniques de diagnòstic ràpid per a aquest tipus d'infeccions ni, el més important, de les dites tècniques per determinar que no s'han d'administrar antibiòtics (com en les infeccions per virus respiratoris). Finalment, com a quart factor de creixement de la RAM, hem d’apuntar a l’existència d’una situació paradoxal, amb un increment dels nivells de RAM acompanyat per un descens del desenvolupament de nous antibiòtics:. Això es produeix, principalment, per motius econòmics, ja que les empreses han dirigit el seu esforç a fer recerca en medicaments que retornen més ràpidament la inversió -malalties cròniques en què el pacient ha d'utilitzar el fàrmac de forma continuada, com el càncer, antiinflamatoris, antidiabètics etc.-. No és rendible invertir en el desenvolupament d'antibiòtics que cada vegada seran més selectius, que s'administren durant poc temps i que són considerats com a fàrmacs de reserva per els professionals que els prescriuen.

De manera genèrica, hi ha una sèrie d'accions que s'han de tenir en consideració per evitar l'aparició i la propagació de la resistència als antibiòtics: millorar la conscienciació social sobre l'ús dels antibiòtics i el risc que comporta l'augment de la resistència; l'ús racional dels antibiòtics en tots els entorns, implementar mesures de control i prevenció d'infeccions en els centres d'atenció sanitària i granges, promoure e invertir en recerca a diferents nivells (vigilància i prevenció), desenvolupar proves de diagnòstic ràpid i el noves estratègies antimicrobianes i no antimicrobianes.

Per gestionar la crisi de la resistència antibiòtica, a partir de l’any 2014, diverses organitzacions i administracions clau, han fet de la RAM el subjecte central de diversos informes i accions de gran visibilitat (l'Organització Mundial de la Salut, Gabinets David Cameron i Barack Obama i G-20 l’any 2016). Tots ells reconeixen la naturalesa global del desafiament plantejat per la RAM i fan una crida local i internacional per liderar i coordinar accions que s’enfrontin a la creixent amenaça de la RAM. Així mateix, per quarta vegada en la seva història, l'Assemblea General de les Nacions Unides, celebrada aquest passat mes de setembre, va signar una declaració per coordinar els estats membres davant aquesta amenaça global de tipus econòmic i sanitari.

Així doncs, actualment es reconeix per part dels principals actors polítics i sanitaris internacionals la necessitat urgent de finançar programes d'investigació rellevants per al desenvolupament de nous antibiòtics i alternatives no antimicrobianes per al tractament de la RAM. És urgent, doncs, incrementar els incentius a les empreses farmacèutiques per el desenvolupament d’antibiòtics i, d'altra banda, implementar diferents polítiques sanitàries i veterinàries per tal de preservar l'eficàcia dels antibiòtics.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article