Allò social està de moda. Des del màrqueting ens diuen que el nou consumidor està més informat, és més crític i més selectiu i tot adopta un aspecte social, ecològic, participatiu... I així moltes empreses s’apunten a la tendència intentant oferir productes i fer projectes que siguin (o semblin) socialment responsables. Mentrestant, molts projectes que han treballat des de la voluntat de transformació social des de fa anys, mantenen la seva activitat i lluita diària.
Les administracions estan incrementant el suport a activitats i mesures com les clàusules socials (veure l’excel·lent guia de l’Ajuntament de Barcelona) o el recent projecte de definició de l’empresa social per part de la Generalitat de Catalunya, que obren un debat sobre els noms i les definicions d’aquelles iniciatives que intervenen en el mercat amb un objectiu de transformació i impacte social. En aquesta direcció, ahir Acció va presentar un estudi, elaborat per Tandem Social, en què es presenten les principals característiques i reptes de l’empresa social.
A més a més, amb la voluntat de moltes empreses capitalistes de posicionar-se com a socials, la necessitat de diferenciar-se des dels projectes que realment són socials i transformadors es fa més evident. Però, com destriar el gra de la palla? Com identificar aquelles empreses que realment suposen un impacte cap a una societat més justa? I després vindrà l’altre debat... Què tenen en comú i què diferencia aquestes pràctiques i com n’hem de dir? Economia social, economia social i solidària, altres economies, empreses socials, economia del bé comú, ...?
Des de la nostra perspectiva, hi ha diferents elements definitoris sobre els que hi ha discussió:
Activitat econòmica: estem pensant en projectes que intervenen en el mercat venent productes o serveis, per tant, des de la nostra perspectiva defensem poder parlar d’empreses socials. Entenem l’empresa no com una màquina de generació de diners per al benefici d’uns pocs, sinó com una forma d’organització que ven al mercat un producte o un servei que ha produït ella mateixa. Per tant, deslliguem de l’empresa tota connotació ideològica per pensar en l’empresa només com a forma d’organització col·lectiva.
Ànim de lucre: moltes de les iniciatives de l’àmbit són sense ànim de lucre, és a dir, que reinverteixen en la pròpia activitat els beneficis que s’obtenen. Però és cert que aquest no és un element definitori des de totes les concepcions. Per exemple, la definició de l’empresa social de la Unió Europea assegura que els beneficis “principalment” es reinverteixin i algunes de les empreses considerades d’economia social segons la llei espanyola no són sense ànim de lucre, com les mutualitats, les societats laborals o gran part de les cooperatives. Podem considerar que és sense ànim de lucre una empresa que distribueix els beneficis entre els socis, encara que siguin treballadors? Des de la nostra perspectiva, entenem que si la missió de la iniciativa és l’impacte social, s’han de reinvertir tots els beneficis en el creixement i desenvolupament del projecte.
Transformació o impacte social: segurament aquest és el punt de major acord en totes les definicions, han de ser projectes que busquin una transformació social i aquesta ha de ser la missió i la guia per a tota la seva activitat. Totes les iniciatives han de partir d’una realitat social que existeix i que volen canviar i aquest ha de ser l’objectiu de tot allò que fan. D’aquesta manera, l’activitat econòmica esdevé una eina per fer front als reptes socials.
Gestió participativa i democràtica: la gestió participativa de l’organització ha estat una característica molt clara del cooperativisme, com a element clau de democràcia interna. Actualment, amb la necessitat de més transparència, amb les promeses de l’economia col·laborativa, sembla que tot esdevingui participatiu, democràtic i transparent. I, per tant, es fa necessari també clarificar el concepte i les seves implicacions, a la vegada que actualitzar-lo i saber realment què significa la participació en el món actual. Les possibilitats i les maneres de participar han canviat molt i cal que es faci aquesta reflexió, de la mateixa manera que s’ha fet i s’està fent des dels moviments socials o des d’alguns partits polítics.
Allò social està vivint una moda, de la mateixa manera que vam viure la moda de la sostenibilitat fa uns anys. Després s’evaporarà allò que no és sòlid i quedarà un pòsit, projectes autèntics que busquen una nova manera de fer economia, que es preocupen per les injustícies i volen resoldre-les. Quedaran aquells projectes que es comprometin en els valors esmentats i els adoptin com a postures intrínseques indispensables per a la transformació social i no com a moda passatgera. Busquem allò que ens uneix i no el que ens separa. Si volem que aquest sigui un nou model realment hegemònic, un nou referent per a l'activitat econòmica, no discutim sobre els noms i unim-nos en allò que tenim en comú.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari