Optimitzar els projectes socials passa per un bon finançament

Les entitats socials treballem cada dia per acollir, sustentar, acompanyar, visibilitzar i apoderar les persones, famílies i col·lectius més vulnerables de la nostra societat. I sovint, aquesta tasca la duem a terme des d’una gran precarietat i inestabilitat econòmica. El fet d’aconseguir finançament per als projectes i mantenir-lo suposa un esforç constant, especialment agreujat a partir de la crisi econòmica en què s’han retallat les subvencions públiques i les donacions privades. I no sempre ho aconseguim.

Com a entitats, la nostra última finalitat seria desaparèixer, que no fossin necessaris els nostres projectes. Duem a terme la nostra tasca en gran part de forma vocacional i amb un gran esforç per afrontar els reptes i demandes. La nostra dedicació requereix de sensibilitat, professionalitat, coneixements, expertesa, innovació, treball comunitari i qualitat... Però tot aquest treball, queda fortament confrontat amb el sistema de finançament amb què es sustenten econòmicament els projectes i això afecta directament a la nostra activitat.

En primer lloc, perquè cada activitat i projecte s'ha de presentar anualment a les diferents subvencions de cada administració i, també, d'entitats privades. Això ens suposa moltes hores de feina administrativa que no podem dedicar a la nostra tasca social. I el que és més preocupant, el risc de perdre cada any la continuïtat dels projectes socials que estem impulsant.

A la Fundació IReS, tenim projectes que estan finançats per fins a 5 fonts públiques i privades que han de ser renovades cada any per poder tirar endavant i que impliquen processos i requeriments diferents. És molt complicat dur a terme objectius a llarg termini per implantar un projecte a un territori i treballar-hi amb enfoc comunitari per la dependència d’aquestes entitats. Els projectes requereixen un procés de definició i creixement llarg en el temps de mínim 2 o 3 anys.

En segon lloc, ens impedeix mantenir una estabilitat en els equips de professionals. La inestabilitat econòmica dels projectes implica que els qui hi treballen també ho fan amb condicions temporals i precàries. Per continuar oferint una atenció de qualitat, caldria que el fiançament estigués més unificat i disposés de més estabilitat en el temps, almenys de 3 anys.

Un finançament més estable en el temps, amb la conseqüent reducció d’hores dedicades a la part administrativa i l’ampliació d’hores en l’atenció social, ens ajudaria a treballar amb més objectius a llarg termini, anant més enllà d’assistir urgències de necessitat bàsica com no poder pagar un lloguer per falta d’ingressos o haver d’afrontar un desnonament. Afavoriria que acompanyéssim més processos vitals amb garantia de continuïtat, processos apoderadors com la parentalitat positiva, la inserció sociolaboral, la cohesió social, l’afrontament del conflicte, les violències familiars...

A més de l’atenció social a persones i famílies, podríem dedicar més temps i experiència professional a la innovació per tal de crear noves propostes als reptes socials. I per últim, però no menys important, podríem estabilitzar i consolidar l’equip de treballadors de les entitats, apostant pel seu coneixement i dotant-los de més continuïtat i expertesa per fer del treball social de qualitat una realitat que no tingui cap termini.

Amb tot, no oblidem el treball que realitzem en xarxa amb diverses entitats per millorar aquesta situació. A banda del finançament, per tal d’enfortir la nostra tasca estem agrupades a ECAS, un espai d’intercanvi, diàleg i coordinació, no només entre les entitats associades, sinó també amb les administracions i la resta d’agents socials; i a la Taula del Tercer Sector, on es treballa per visibilitzar l'esforç diari i constant en la defensa de les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat social. D’altra banda també participem a plataformes que impulsen les diferents administracions, especialment amb el projecte de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, amb què s’ha elaborat un recull de serveis i s’ha dissenyat i coordinat una estratègia conjunta d’intervenció.

Així, gràcies a aquest esforç conjunt en coordinació, formació, innovació i incidència política, entre tots enfortim aquesta xarxa donant resposta a les necessitats més urgents de la societat.