Solidaritat és la idea radical que juntes som més fortes

Sortim d’un alberg d’acollida a persones que s’han quedat sense lloc on viure i la Montse em diu: “Després d’això, costa veure les coses amb els mateixos ulls”. La Montse ha sentit la injustícia i ja no se’n podrà desfer. Un dia, jo també la vaig sentir.

El passat 3 de febrer vam convidar els participants de la Magic Line Sant Joan de Déu a conèixer l’acollida a persones sense llar que fem als nostres centres, i a generar debat entorn de la transformació social.

Ningú en va sortir indiferent. Tres reflexions planaven després de la visita:

- L’adonar-nos que ignorem que existeixen realitats crues. “De casa a l’escola, a la feina o al gimnàs no veig persones en situació crítica”. Però, si prioritzes l’aturar-te a mirar, les veuràs, hi són. I alerta perquè són les veïnes, les qui ens atenen a les botigues del barri o les que ens creuem a la porta de l’escola.

- L’adonar-nos que culpabilitzem les persones afectades. “Si s’han quedat sense llar és perquè alguna cosa han fet malament, no s’han esforçat prou”. Però quan coneixes el sensellarisme t’adones que els motius que les han portat al carrer són estructurals, els ha passat a elles com et podria passar a tu.

- L’adonar-nos que pensem en la solidaritat com repartir les molles. “Perquè ha de tenir un mòbil com el meu una persona sense llar?”. Però realment, dignificar-la de manera completa és creure que té ple dret a tenir les mateixes coses que tu, a voler assolir els seus somnis, els que ella esculli.

I una inquietud: Què podem fer?

El camí és la solidaritat i en l’essència de la solidaritat, fer equip, anar juntes. Generar xarxa amb l’entorn per saber de l’altre. Fer equip per donar resposta a la vulnerabilitat d’avui. Reivindicar de manera organitzada les causes per acabar amb la injustícia de demà.

Així doncs, el que podem fer és enxarxar-nos on ens sentim còmodes. Amb els comerciants del barri, amb les qui se senten commogudes per la pesca furtiva de balenes, amb les famílies que volen fer escola, amb els veïns que no poden pagar el lloguer… Però enxarxar-nos. Totes som vulnerables, en tant que totes ens necessitem per sobreviure. Enxarxar-nos és assegurar-nos que no deixem ningú als marges, ni nosaltres mateixes, i que estem incidint per construir un món on hi capiguem totes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article