Fa fred a L'Hospitalet

Són dos quarts de deu de la nit a L'Hospitalet. Ha nevat una bona part de la tarda i es preveu una de les nits més fredes de l'any. Un senyor jove, assegut a terra, es recolza a l'aparador d'una botiga tancada i dorm amb uns trossos de pa al costat. Una jaqueta amb caputxa i uns texans sembla que seran el seu únic abric per passar la nit. Cinquanta metres més endavant una altra persona està estirada dins un caixer.

Quan trobo un guàrdia urbà l'aviso de la situació del senyor del carrer tenint en compte la temperatura i el risc que comporten. Potser m'equivoco, però a l'agent li estranya que li expliqui, tot i que finalment em diu que donarà l'avís.

A la ciutat de L'Hospitalet hi ha gent dormint al carrer. A l'estiu i a l'hivern. Però no he vist cap notícia que ens indiqui que l'Ajuntament es preocupa per saber el nombre de persones que hi dormen i així poder fer un bon diagnòstic de la ciutat. La que sempre anomenem la segona ciutat de Catalunya es queda enrere en comparació amb moltes altres ciutats que sí que ho han fet.

Avui també farà molt fred. I des de fa una estona, desenes de persones grans seran estafades quan comprin la bombona de butà per escalfar casa seva, si és que s'ho poden permetre. Una estafa col·lectiva que és una realitat des de fa anys i que ja ha estat denunciada a través de les xarxes socials a la mateixa empresa de subministrament i als mitjans de comunicació locals que han emès la notícia.

Jo tinc la sort de tenir la capacitat de discutir amb el venedor i recordar-li el preu oficial, però les dues senyores grans de la meva escala de veïnes no s'atreveixen a deixar de donar els 3 o 4 € que el venedor els reclama pel servei. Tampoc no ho tenen fàcil els meus veïns senegalesos. Treballen de sol a sol per arribar a final de mes i per pagar la taxa que el venedor també els cobra. Els serveixen energia després de recordar al venedor que està obligat a fer-ho encara que alguns dies li donen poca propina.

Cap d'aquestes situacions va ser anomenada al ple municipal de la ciutat i tampoc em sona d'haver-les sentit en els darrers. Potser perquè el que passa majoritàriament als plens municipals no és el que passa a la vida quotidiana de les veïnes i veïns de L'Hospitalet.

Malgrat que s'han fet públiques aquestes circumstàncies, no entenc com un ajuntament que pretén qualificar-se com a proper no actua d'ofici davant les situacions que afecten la vida quotidiana de les persones.

El mateix passa amb moltes altres qüestions, però l'alcaldessa ha perdut el costum (o el temps) de respondre a les xarxes, cosa que pot ser comprensible si no fos perquè el perfil oficial de Twitter de la ciutat fa selecció per respondre o no a uns o altres habitants i el fa tan poc eficient com absurd. Potser ara que l'Ajuntament ha contractat, sense procediment públic, una nova tècnica de comunicació que depèn de l'alcaldia i amb un sou que dobla el salari mitjà, podran tenir alguna persona que a més d'accedir a aquestes informacions les interpreti i actuï en defensa de les veïnes.

La ciutat no és més intel·ligent per tenir més esdeveniments tecnològics ni tampoc per tenir més aplicacions mòbils. La ciutat és intel·ligent si sap respondre a les necessitats quotidianes de la gent mostrant una actitud proactiva i eficient.