Començar per la solució: el programa ‘Primer la Llar’ per a persones en situació de sensellarisme

El fenomen del sensellarisme a la ciutat comtal creix malgrat els esforços esmerçats per les entitats socials i l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’any 2008, el nombre de persones que dormen al ras ha crescut al voltant d’un 56 %. El darrer recompte de persones sense llar portat a terme per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) estima que l’any 2017 un total de 1026 persones dormien al carrer.

Davant d’unes xifres tan colpidores, cal apostar per solucions radicalment diferents a com s’ha abordat tradicionalment aquesta problemàtica. I és en aquest context on neix el Programa ‘Primer la Llar’ de l’Ajuntament de Barcelona. ‘Primer la llar’ és un model d’atenció al sensellarisme que consisteix en oferir un habitatge estable a persones sense llar com a punt de partida per iniciar el seu procés de recuperació personal i inserció social. A diferència de la xarxa normalitzada de serveis, es tracta d’una iniciativa d’accés immediat a l’habitatge amb un acompanyament socioeducatiu posterior. Inspirat en iniciatives de països com el Canadà o els Estats Units, el programa es va posar en funcionament l’any 2015 amb un total de 50 habitatges pel col·lectiu més vulnerable de persones sense llar -això és, amb llarga trajectòria al carrer, amb la presència de trastorns mentals severs o addiccions o, finalment, la manca de relacions socials i/o familiars.

I aquesta aposta per una solució tant innovadora no s’ha fet només basant-se en les bones intencions que li són inherents. Des del Departament de Persones Vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona s’ha optat per pilotar aquesta intervenció mitjançant un disseny experimental implementat per Ivàlua. El valor afegit d’aquesta manera de procedir és que l’ampliació d’aquest programa en anys subsegüents es podrà portar a terme basant-se en l’evidència empírica. Això és, esbrinar si, efectivament, el fet de participar a ‘Primer la Llar’ millora aspectes com la qualitat de vida relacionada amb la salut, les habilitats personals i, finalment, les relacions socials.

Actualment, l’avaluació experimental es troba encara en la seva fase intermèdia, esperant que els primers resultats puguin donar-se a conèixer a finals del primer semestre de 2018. Tanmateix, ara per ara podem avançar l’informe corresponent a la caracterització inicial dels participants a l’avaluació. Disposem d’una instantània que caracteritza la situació en què es trobaven els 120 participants en el moment previ d’iniciar-se el ‘Primer la Llar’ en aspectes com la qualitat de vida, les habilitats personals i les seves relacions socials. Aquest informe aporta valor per si mateix, ja que permet conèixer millor quin és el perfil de persones sense llar més vulnerables que viuen a Barcelona a dia d’avui. Així, per exemple, tal i com mostra la il·lustració següent, en l’àmbit de la qualitat de vida relacionada amb la salut, es posa de manifest que són els aspectes vinculats amb la limitació física a la feina, el rol emocional, la salut mental i les relacions socials aquells on la situació de les persones sense llar participants en l’avaluació es distancia més de la situació de la població general. A més, s’observa com aquesta situació és més greu encara per les dones, tant si les comparem amb els homes sense llar com amb la població general.

Més enllà d’aquesta caracterització, el programa ‘Primer la Llar’ i la seva avaluació obren una nova línia de treball per afrontar la problemàtica del sensellarisme. Per una banda, perquè permetrà contrastar fins a quin punt les bones intuïcions que fonamenten el programa es tradueixen en efectes reals. Per altra banda, perquè el fet d’escalar el programa es podrà fer a partir dels coneixements i aprenentatges resultants d’una avaluació prèvia de caire experimental. Tal i com s’ha argumentat en anteriorment en aquest mitjà: ‘el camí de l’avaluació no admet dreceres, però és el més fiable quan hi ha en joc la qualitat de vida i les oportunitats de les persones’.