Quan perds un fill no tornes a ser la mateixa persona

Aquesta opinió pertany al projecte ‘365Batecs’ de Sant Joan de Déu Solidaritat, un recurs pedagògic que ofereix vídeos testimonials de format breu per reflexionar al voltant de les persones en situació vulnerable.

“Perdre un fill és el pitjor que et pot passar a la vida. Jo penso que no hi ha res més pitjor que perdre un fill, res més. A més hi ha una frase que va dir el Pol en un altre vídeo que és que ningú es pensa, ningú s’imagina que un nen pot tenir càncer. Fins que no et passa vivim una vida on no ens pensem que els nens poden tenir càncer. I en el primer moment que t’ho diuen et quedes paralitzat. Però en el moment que perds aquest fill ja llavors no tornes a viure igual. És així, no tornes a ser la mateixa persona, has canviat de vida, tu estàs viva però has canviat de vida. Tens, vius una altra vida. Cadascú la viu com pot, no com vol, sinó com pot.

Jo sóc una persona, crec, bastant positiva. Tothom sempre em veu somrient, però això no vol dir que jo hagi superat la mort del Pol. No és que no l’hagi superat, és que penso que no la superaré mai, perquè és molt dur. Jo cada dia me’n recordo del Pol, al matí, a la nit, en moltes situacions, sempre. I en molts moments al llarg de l’any són molt importants i són més durs.

Jo crec que vivim en una societat que quan una persona perd un fill intentem evitar parlar d’aquest tema. No sé per què. Jo no pretenc que sigui una festa, no, però intentar acompanyar aquella persona no vol dir intentar evitar qualsevol contacte amb aquella persona, que a vegades passa. Hi ha amics, o qui pensaves que eren amics, que et deixen de veure perquè no saben com han de parlar amb tu. El Pol no ha desaparegut de les nostres vides, a casa meva tenim molt present el Pol en moltes coses, en moltes situacions, però això ens passa a tots els pares que hem perdut un fill.”