Normalitzar la discapacitat

Aquesta opinió pertany al projecte ‘365Batecs’ de Sant Joan de Déu Solidaritat, un recurs pedagògic que ofereix vídeos testimonials de format breu per reflexionar al voltant de les persones en situació vulnerable.

“Com a reptes queden uns quants, entre ells -per exemple- les barreres arquitectòniques. Queden moltes coses per fer, i conscienciació. De vegades ens trobem que hi ha rampes fetes, però que la inclinació no és l’adequada i la cadira pot donar la volta. Altres vegades hi ha rampes fetes però hi aparquen cotxes, perquè no està senyalitzat.

També hem d’entendre que les persones que van amb cadira de rodes o que tenen qualsevol altra discapacitat física poden fer, han de fer i tenen els mateixos drets d’anar a qualsevol espai o a qualsevol activitat o associació que una altra persona. La persona amb discapacitat demana que se la tracti com qualsevol altra. No hi ha gaire més secret. Si vaig a una botiga parla’m a mi, no al meu acompanyant, i si la comunicació no és òptima que se’ns digui ‘no t’entenc’ i ho tornarem a repetir. Ens molesta més que ens facin veure que ens entenen que no pas que no ens entenguin.

És difícil perquè no hi estem acostumats, però alhora és fàcil perquè si comencem a ensenyar des de petits que la discapacitat et pot venir. Pot arribar un moment en què tu pots estar en cadira de rodes o et pot sobrevenir alguna malaltia que et faci que et quedis en cadira de rodes. Com hem de tractar les persones? Exactament com a tu t’agradaria que et tractessin.”