Les infeccions de transmissió sexual (ITS), una vella emergència. Com afrontar-la?

La incidència d'infeccions de transmissió sexual (ITS); sífilis, gonocòccia, clamídia i VIH, ha anat en augment en els últims anys a tot Europa. En l’actualitat les ITS ocupen els tres primers llocs de les Malalties de Declaració Obligatòria a Catalunya. Aquest fet suposa un esforç a nivell global per detectar i tractar aquestes infeccions, i ha fet incrementar la càrrega assistencial del sistema sanitari. A Catalunya, la xarxa de sanitat pública disposa de centres de referència per l’atenció d’aquestes infeccions amb professionals ben formats. Tanmateix, la saturació del servei fa necessari un canvi en el procés assistencial. Recentment s’ha publicitat el programa Drassanes Exprés, sota l’empara del Programa Especial de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron, com a nova eina per afrontar aquesta problemàtica. Aquesta proposta innovadora, basada en les TIC i eines diagnòstiques d’última generació, possibilita que qualsevol persona sense símptomes i amb conductes sexuals de risc accedeixi a un circuit de diagnòstic ràpid (<3h) i accés precoç al tractament (<72h) de les ITS.

Ara bé, sorgeixen dubtes i dilemes. Aquesta és la solució final al problema de les ITS? Facilitar l’accés al diagnòstic i tractament no repercutirà en mantenir les pràctiques sexuals de risc? Quin increment de despesa de la sanitat pública suposa? Els usuaris haurien d’assumir en part el cost d’aquest servei? L’educació i conscienciació social en relació a les ITS és suficient?

Anem per parts. Per afrontar aquest problema de salut pública no existeixen fórmules matemàtiques, s’han de buscar diferents abordatges. La hipòtesi d’aquesta innovadora plataforma portaria a poder diagnosticar i tractar un major número de casos d’una forma més ràpida, incidint en la cadena de transmissió, i per tant disminuir la seva incidència. Tot i així, es fa difícil fer un càlcul d’aquest possible impacte donada l’extensió actual de la problemàtica de les ITS. El que si està ben definit és que la transmissió de les ITS es veu afectada per la presència o no de mecanismes de control (Wasserheit J. J Inf Dis, 1996). Breument, en el cas del gonococ i sífilis, si existeixen aquestes possibles mesures de control el nombre de parelles sexuals, per tal de mantenir l’eficiència de la transmissió de les ITS, hauria de ser el doble respecte no fer cap mena d’actuació. Per tant, aquest nou projecte seria part de la solució contribuint a facilitar l’accessibilitat de la població per minimitzar l’impacte de les ITS, però probablement requereix altres estratègies.

Un segon dilema que es planteja és si aquest tipus de servei pot interpretar-se com una incitació a mantenir les pràctiques de risc donat que facilita l’accés al diagnòstic i tractament de les ITS. En part podria interpretar-se d’aquesta manera, però no seria el cas. S’hauria d’entendre com una eina més per garantir un sexe més segur amb la millora de l’abordatge de la transmissió d’aquestes infeccions. Podríem arribar a dir: “tingues sexe però lliure de ITS, preserva la teva salut i la de les teves parelles”. Difícilment canviarem els hàbits de comportament sexual actuals només amb eines d’educació sexual cosa que no treu la necessitat de conscienciar respecte del risc de transmissió d’altres ITS i un sistema com el plantejat podria contribuir-hi.

El tercer aspecte a tractar seria el cost d’aquest tipus d’estratègia. És evident que implica un increment de despesa econòmica de la sanitat pública. Però en part es compensaria per la disminució de visites mèdiques i tractaments a causa del probable menor nombre de nous contagis, sent un impacte directe i quantificable. Tot i això, seria raonable a plantejar un possible copagament segons el nivell adquisitiu dels usuaris, però probablement és un tema de difícil abordatge des del punt de vista polític i social.

Per últim, perquè no s’inverteix més en millorar l’educació sexual com a mesura preventiva d’aquests comportaments de risc en determinats grups socials? També s’ha de fer, però s’hauria d’enfocar cap a l’apoderament d’aquests grups sobre la problemàtica actual. Aquest nou circuit seria una bona oportunitat per utilitzar noves eines de salut comunitària per reforçar el coneixement en relació a les ITS i evitar caure en paternalismes.

En definitiva, les ITS actualment és un problema de salut pública, social i econòmic que requereix un abordatge des de diferents perspectives i multidisciplinari. Un projecte com Drassanes Exprés passa per ser-ne part de la solució però necessita la implicació dels agents socials, professionals de la sanitat i polítics.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article