Egocentrisme digital o tot s'hi val amb el ‘selfie’?

Estan saltant les alarmes pel últims fets de joves i adolescents que posen en risc la seva seguretat, fins i tot la vida a canvi de fer el selfie de la seva vida, que superi els dels que els han precedit i que aconsegueixi el màxim nombre de likes.

El selfie és un mitjà o recurs molt potent. Serveix per conèixer-se, expressar-se, situar-se socialment (defensant posicions, causes, valors) i obtenir comentaris socials, però també alimenta l’egocentrisme en persones que són immadures, que estan creixent i que es troben en l’etapa de transició més difícil. El selfie ha evolucionant des de la novetat que van aportar els telèfons de nova generació fins ara, en què s’està convertint en “tot un món”.

Egocentrisme i selfie són una parella que comporta molts riscos. La persona egocèntrica, sigui de forma transitòria perquè està construint la seva personalitat o sigui perquè és el seu tret característic, vol ser el centre d’atenció, es valora excessivament i necessita l'atenció i l'aprovació dels altres per tirar endavant.

Autoestima. Una de les explicacions és que l'autoestima del egocèntric és baixa tot i que la imatge externa que es vol mostrar és tot el contrari, projectant una autoconfiança artificiosa com a mecanisme compensatori i de defensa. Això no vol dir que totes les persones que es posen al límit fent skywalking tinguin l'autoestima baixa, ni molt menys. Pot ser que, senzillament, els agradi el risc o bé no el percebin o que siguin més àgils i hàbils que la resta dels mortals i ho facin constar.

Altres factors que poden acompanyar les conductes de risc associades al selfie poden ser tenir deliris de grandesa i fantasies de poder i d'èxit, la qual cosa els porta a arribar al límit psíquic i físic i també, distorsionant la realitat, i no admetent el perill d'algunes situacions. Creure's que no pot passar res. L'exhibicionisme també és un factor que fa que la persona se senti diferent, afalagada i admirada per conductes i fets que els altres no fan. La distorsió de la realitat pot estar-hi més present del que ens pensem sobretot en els adolescents ja que, a alguns, els costa diferenciar el món real del virtual i centren els esforços en reafirmar la identitat digital quan primer s'ha de reafirmar la personal. També cal estar alerta al “postureig” no real que es construeix més amb mentides o exageracions que amb la realitat.

Les xarxes atrapen, ens atrapen a tots. Joves, no tant joves i vells, però no tothom sap fer-ne una gestió i un ús sa i equilibrat i ser coneixedor dels riscos inherents. Aquí està en joc la responsabilitat de cadascú, dels usuaris, pares dels usuaris menors i joves, dels formadors, mestres. Ens consta que els Mossos, a través de l'Oficina de relacions amb la comunitat, està fent una bona feina divulgativa.

Referent als adolescents, el paper dels pares i educadors és complicat, però ho serà menys si l'entorn és de confiança en la vida real, ja que en la vida virtual difícilment es pot arribar a saber tot el que pengen i diuen a les xarxes. També cal respectar les seves opcions d'exposar al públic, en general, algunes imatges que no van dirigides als pares, sinó als iguals, als col·legues. Els joves tendeixen a sobreexposar-se: els seus perfils són com els diaris que escrivíem abans. Es podria dir com un quadern de “bitàcora” en línia. La majoria d'adults hem estat educats i socialitzats en el marc de protecció de la nostra intimitat i molts encara hi creiem. Aquest tema mereix un replanteig perquè és obvi que s'ha fet un canvi important. També cal estar alerta a la diferència entre el jo (no online o offline) i el jo online ja que es poden crear dues personalitats ben diferenciades, com una dissociació.

Cal vetllar perquè els fills, alumnes i altres infants no tinguin més activitat online que en la vida real, ja que la vida online ha de ser un suport a la socialització i mai hauria de substituir les trobades per compartir i parlar de tu a tu.

Un aspecte important a treballar és la capacitat crítica, la protecció de dades i la privacitat: fomentant la responsabilitat, potenciant l'autonomia i afrontant la situació quan hi ha una pràctica problemàtica. Ser conscient que la privacitat a la xarxa depèn de l'ús que se'n faci i que existeix una reputació digital que es configura amb l'activitat pròpia, interactuant amb els altres. Saber que tenim una identitat digital i que deixen un rastre a internet que té unes implicacions i conseqüències presents i futures.

A partir d'aquí que cadascú actuï en conseqüència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article