No volem un país ‘low cost’ pels nostres infants, adolescents i joves

Els professionals i les institucions que ens dediquem a la cura d’infants i adolescents ens esmercem sovint a fer-los entendre i a convèncer-los que cal ser lleial a la societat que ens acull i de la que ens hem de sentir creadors.

Els expliquem el que als nostres ulls entenem com correcte i el que no a partir del que entenem com la manera menys lesiva i més acceptada i justa de resoldre els conflictes i les desavinences. També ens entestem en mostrar-los que l’esforç d’avui els acompanyarà en el recorregut futur, aconseguint així encerts, objectius vitals i descobertes de nous espais on créixer com individus i com a societat.

També els assegurem que és amb el diàleg que podrem crear comunitat, sense fer distincions de bons i dolents, de manera que practicant la conversa aprenem a argumentar, a consensuar, a empatitzar amb les raons dels altres en una relació equitativa, sense trampes ni prepotències. Perquè sols la capacitat apreciativa vers els demés ens permet descobrir, ens agradin o no, compartim o no, els seus motius, i així, fer de la nostra pretensió un espai on l’altre trobi camins per arribar a la seva.

Sovint, molt sovint, hem cregut que els principis, els valors i fins i tot l’ètica empelta el fet educatiu fins fer-lo el pal de paller de l’evolució de les societats més plurals, justes i resilients. A més, és justament la pràctica educativa en infants, adolescents i joves el que fa evolucionar les comunitats, les societats, els grups i els individus, com a col·lectiu de pau.

Valors i conductes com l’honestedat, el coratge, la bondat, la no violència, el compromís, l’empatia, l’activisme social, la persecució dels somnis, l’esforç, la generositat o el dir la veritat són pròpies de projectes eductius. Són termes recurrents a tutories i assemblees, són cognoms del que diem ‘tallers de competència social’, compromís ciutadà i participació infantil. És a partir d’aquests que volem que infants, adolescents i joves se sentin membres actius i s’identifiquin com ciutadans de ple dret amb capacitat de defensar drets i respectar els deures que els són propis.

Doncs bé, en aquest moment més que mai cal reforçar aquesta tasca, aquest compromís, perquè, el que ens està tocant viure en aquests moments al nostre país, tant a adults com a infants, adolescents i joves, és veure com dia rere dia s’intenta esmenar allò que globalment havíem acordat fins i tot de forma explícita. Que la no violència és el camí, que la l’ús de la força -sigui quina sigui la seva naturalesa- és menyspreable, que la defensa col·lectiva és part de la solució, que l’ofensa es combat amb la decisió i la tenacitat, que la participació social és sinònim de compromís, que cal defensar l’espai de drets que, amb tant d’esforç, altres abans que nosaltres han construït, sigui en l’àmbit educatiu, escolar, de benestar social, cultural, de drets laborals, de reconciliació històrica, lliures d’injustícies polítiques.

No podem permetre que ens arraconin a un país low cost, sense garanties, sense possibilitat de rebel·lar-se cap allò que és injust, sense possibilitat de generar riquesa social basada en l’equitat i els drets universals, sense poder parlar. Nosaltres, institucions, entitats, educadors, professionals dels serveis socials i de l’atenció a infants, adolescents i joves, faltaríem al nostre deure si no incorporéssim en les nostres pràctiques actuals una mirada crítica i reflexiva amb els infants, adolescents i joves amb els que treballem, de la situació en la que ens trobem com a país. Fer-ho és garantir una futura societat més lliure, més compromesa i més solidària.

Vaig sentir a una pel·lícula algú que deia: “No puc construir per tu el teu futur, l’únic que puc fer és regalar-te una coma al teu relat, perquè segueixis escrivint la teva història”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francesc Cárdenas Barcelona
1.
Atès que jo també sóc part d ' "aquesta societat que els acull", tal com diu en el primer paràgraf, em dirigeixo a vostè ja que estic d'acord amb el fons del que es diu, però vull manifestar la meva preocupació perquè tot això es quedi només en bones paraules.
No creu que ja és hora de resoldre els conflictes i desavinences que en un cas que vosté coneix bé es donen?

Parla vostè del diàleg, sense distincions de bons i dolents, practicant la conversa, empatitzant amb l'altre, descobrint a l'altre ens agradi o no ... No creu que tenim una bona oportunitat de predicar amb l'exemple?

Cita vostè valors com l'honestedat, el coratge, la bondat, l'empatia, la generositat, la persecució de somnis ... Els posem en pràctica d'una vegada?

Hi ha una criatura a la qual li podem regalar alguna cosa més que una coma en el seu relat perquè construeixi el seu futur. Ens posem ja?

No tenim interessos diferents i és absurd que no puguem posar en pràctica, ja, qualsevol dels molts valors i principis que vostè preconitza.

Francesc Cárdenas
Tlf 661495212
cardenasaleu@gmail.com
  • 3
  • 0

Comenta aquest article