Quan l'art i la discapacitat s’uneixen


El passat 20 de març un espectacle protagonitzat per artistes amb discapacitat va omplir el Gran Teatre del Liceu. Per primera vegada, la sala principal del mític teatre acollia més de 2.000 persones en un acte dedicat íntegrament a donar visibilitat a aquest col·lectiu. L’objectiu, però, no era esgotar les entrades, sinó trencar amb la visió paternalista que molt sovint envolta l’àmbit de la diversitat funcional i demostrar que, en la música, la discapacitat no existeix.

Des de fa tres anys La nit més IN, la gala de la INtegració, la INclusió i la INterpretació organitzada per Fundación Grupo SIFU, es cola a l’agenda cultural de Barcelona amb la vocació d’oferir un espectacle professional i de qualitat, capaç d’emocionar i sorprendre com qualsevol altre, però sobretot capaç d’inspirar i fer reflexionar. La fórmula d’èxit d’aquesta cita anual amb l’art i la discapacitat consisteix en sensibilitzar sobre les capacitats de les persones amb discapacitat des d’un punt de vista diferent, no des de la compassió sinó des de l’admiració, destacant el talent, l’esforç i la professionalitat de les seves actuacions.

Qualsevol persona, independentment de si té discapacitat o no, té diferents talents. Tots podem fer algunes coses molt bé i d’altres no tant, i ens dediquem a potenciar allò que sabem fer. En l’àmbit de la diversitat funcional, en canvi, sembla que la tendència general és fixar-se en tot allò que no poden fer les persones amb discapacitat en comptes de totes les coses que sí que poden fer. Aquest és el punt de partida de La nit més IN i el seu punt diferencial: posar en valor les capacitats de les persones amb discapacitat i promoure la seva integració en tots els sentits.

La setmana passada alguna cosa va canviar al Gran Teatre del Liceu. Sobre l’escenari, músics i ballarins van demostrar que el llenguatge de l’art és universal i no entén de discapacitats, que un acte social pot aspirar a fer-se gran per moure i emocionar a més de 2.000 persones en un lloc emblemàtic com és el Liceu. El punt final a la gala el va posar un sextet format per artistes sense i amb discapacitat (física, psíquica o sensorial) procedents de diferents països que van demostrar, a través de la música, que la plena integració és possible. Ells, en escassos minuts, van aconseguir mostrar el veritable exemple d’inclusió que hauria de reflectir-se a la nostra societat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article