La discapacitat en la ficció

En comptades ocasions, el cinema i la televisió ha abordat de forma ficcionada la realitat de la discapacitat intel·lectual. Per exemple, a casa nostra, podem trobar l’exemple de la telenovel·la de TV3 'El Cor de la ciutat', en la qual intervenia el Narcís, un jove amb discapacitat intel·lectual a qui donava vida l’actor Ferran Carvajal.

En aquest sentit, la ficció esdevé un mitja per a donar visibilitat a una realitat de la qual, el públic no té massa coneixement. Amb tot, les produccions han de ser curoses a l’hora de tractar la discapacitat per evitar caure en tòpics o estereotips.

Síndrome de down fora de sèrie

La presència d’actors amb la síndrome de Down en la ficció es remunta a fa gairebé trenta anys. En aquest sentit, Chris Burke va ser pioner quan, entre el 1989 i el 1993, va encarnar l’entranyable Charles “Corky” Tatcher (l'àlies Corky es va popularitzar en el seu moment com un mot pejoratiu en la línia de subnormal o mongòlic), protagonista de la telesèrie 'Life goes on' (o La fuerza del cariño, com es va titular a Espanya).

La indústria audiovisual espanyola també ha donat via lliure a intèrprets amb trisomia 21 en algunes produccions, ja siguin en format televisiu o cinematogràfic. Els màxims referents d’incorporació de personatges amb trastorn cromosòmic en les trames d’algunes pel·lícules són els interpretats per Pablo Pineda, a 'Jo també'; Guillem Jiménez, a 'León y Olvido'; o Joan Sorribes, qui a més d’intervenir al film 'Herois', va aparèixer a la sèrie 'Polseres vermelles'.

Sorribes és també el primer actor amb la síndrome de Down en doblar al castellà un personatge d’animació amb aquesta alteració genètica, tret que li atorga versemblança. Es tracta de CJ Casagrande, membre de la família protagonista de la sèrie 'Una casa de locos', del canal infantil de televisió Nickelodeon.

Tan natural com la vida mateixa

Quan el cineasta Bernardo Moll Otto va saber que el Jan, el fill que esperava de la seva muller, l’actriu Mónica Vic, naixeria amb la síndrome de Down, el realitzador va decidir compartir al seu blog les seves pors i angoixes amb altres pares en la mateixa situació. Moll va filmar el Jan des que va venir al món, el 2009, en diferents etapes de la seva vida fins els set anys.

El 2016, el director de cinema va compondre un collage amb tots els vídeos domèstics del seu fill, els quals van servir de plans per a la pel·lícula 'La historia de Jan'. Al llarg del metratge, l'espectador pot apreciar l'evolució vital del petit protagonista en un exemple del que s'anomena cinema verité.

Discapacitat redemptora

L'última mostra de discapacitat dins el cinema és el film italià 'Tinc amics al paradís', de Fabrizio María Cortese, estrenada el passat 20 d'octubre amb una discreta distribució (a tot Barcelona, tan sols es va projectar als cinemes Texas).

La importància d’aquest film és que Cortese va prescindir d'actors professionals per als papers dels ingressats amb discapacitats en favor dels interns del centre Don Guanela (havia estat gestionat pel cineasta), als qual se’ls va donar una total llibertat interpretativa sense guió. És precisament aquesta improvisació per part dels interns el que fa de 'Tinc amics al paradís' una pel·lícula honesta i respectuosa amb la discapacitat.

Els papers interpretats per actors amb síndrome de Down i altres discapacitats en la ficció són tan importants com el paper que juguen les persones d'aquest col·lectiu en la realitat quotidiana. I és que l’entreteniment no ha de ser incompatible amb la pedagogia.