La repercussió de la pobresa en la salut de la infància

Aquest és un dels temes dels quals es parla poc perquè, de fet, també hi ha pocs estudis i informes. Però és un tema d'una importància cabdal.

Quan parlem de pobresa i infància sempre es pensa amb la manca de recursos econòmics: una mala alimentació, impossibilitat de comprar roba i sabates, brutícia i manca d'higiene, dificultats per a poder participar en activitats extraescolars, no poder participar en les colònies escolars, etc.

Però és indubtable que aquestes limitacions econòmiques van associades necessàriament amb repercussions negatives directes en la salut dels infants, a tres nivells: salut física, salut psíquica i salut emocional.

Per posar alguns exemples: una mala alimentació repercuteix en el desenvolupament físic dels menors, en una etapa fonamental de la seva vida. Comporta malnutrició, atròfia d'òrgans i sentits, dificultats de creixement... però també comporta deteriorament de les dents (múltiples càries, malformacions bucals, etc), dificultats en la vista i en l'oïda, etc.

Una mala higiene i unes males condicions de vida a causa de la pobresa energètica als infants els fa més vulnerables a l'adquisició d'un major número de malalties respecte d'altres menors que es troben en millors condicions: malalties de la pell, malalties respiratòries (imagineu-vos què suposa agafar una grip quan no tens calefacció a casa, ni aigua calenta), paràsits... Si a aquestes situacions de malaltia hi afegim la impossibilitat de comprar medicació (per manca de recursos econòmics) i de realitzar un tractament adient, la situació s'agreuja, no només en el moment present sinó també en el futur de l'infant.

Però aquestes limitacions econòmiques que repercuteixen en la salut física, també tenen una incidència directa en la salut psíquica dels infants que arrossegaran al llarg de la seva vida adolescent, jove i adulta.

En una recent Jornada sobre "pobresa infantil i salut", organitzada per l'Hospital de St. Joan de Déu i l'Associació Nou Quitxalles, es posava de manifest la major incidència de malalties físiques, psíquiques i emocionals en els infants en situació de major vulnerabilitat social i pobresa. Entre l'any 2013 i 2015, la pobresa infantil severa a Catalunya ha augmentat un 23% i els menors amb menys recursos s'han empobrit, durant la crisi, cinc vegades més que els més rics (un increment d'un 32% en vers un 6%). S'han d'incrementar considerablement les atencions psicològiques i psiquiàtriques als infants més vulnerables, no només per malalties psíquiques, sinó per tota la repercussió en l'augment de les pors, angoixes, inseguretats, preocupacions... d'aquests menors que es troben davant amenaces de desnonaments o que no tenen una alimentació o uns serveis bàsics garantits. No pot ser que la principal preocupació d'un infant sigui: on dormiré aquesta nit? Tindré alguna cosa per sopar? Em podré dutxar demà?... Les preocupacions dels infants han de ser altres.

Finalment, aquesta situació de vulnerabilitat també repercuteix directament en la salut emocional dels menors. Aquestes angoixes i preocupacions els creen moltes incerteses i angoixes que els desestabilitzen a nivell emocional. Per aquest motiu és fonamental poder-los fer una bona acollida i un bon acompanyament, oferint-los espais i activitats igual que a altres infants, com ara activitats extraescolars i activitats de lleure i oci. Ja va alertar d'aquesta importància el mateix Síndic de Greuges en l'informe de juny de 2014 i, des de llavors, ha estat insistent en aquesta recomanació.

Evidentment, cal fer front d'una manera integral a aquesta precarietat i, per això, calen noves polítiques socials que, de manera transversal, lluitin contra la pobresa infantil i familiar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article