El càncer infantil, res a veure amb el d’adults

Aquesta opinió pertany al projecte ‘365Batecs’ de Sant Joan de Déu Solidaritat, un recurs pedagògic que ofereix vídeos testimonials de format breu per reflexionar al voltant de les persones en situació vulnerable.

“Els càncers que afecten als nens, als adolescents i als adults joves no tenen res a veure amb el càncer de l’adult. I aquest és el primer aprenentatge que hem de tenir molt clar. Els nens no tenen càncer de pulmó, ni de mama, ni de còlon, que és el càncer propi de l’envelliment, el càncer de viure molts anys. Com més vivim, més degenerem les nostres cèl·lules i més risc tenim de desenvolupar un càncer. En canvi, els nens tenen unes alteracions que estan lligades al procés contrari, al procés de formar un individu i, per això, parlem del càncer del desenvolupament, el càncer de la formació, de la generació. I són un munt de malalties totes elles molt infreqüents. Bé, està dins el calaix de les malalties rares, però la recerca la centrem en aquells tumors que tenen pitjor pronòstic, en aquells que tenen menys probabilitats de curació, o que tenen un gran desconeixement que fa que no puguem curar a la major part dels pacients.

Centrem el nostre esforç en diagnosticar millor tots els tumors per tenir un diagnòstic molt acurat, un diagnòstic més ajustat a les alteracions que té el tumor de cada nen, de cara a poder, idealment, ajustar molt millor el tractament i sobretot per pronosticar molt bé. Per poder explicar-li als pares i a les mares si aquell tumor del seu fill té unes bones probabilitats de curar-se o si realment no té una bona probabilitat de curar-se i, per tant, hem de pensar en tractaments alternatius, en tractaments que siguin més innovadors, o més de l’àmbit de la recerca més fonamental.

Els recursos de la nostra sanitat pública es destinen, comprensiblement, en aquelles malalties que són d’alta prevalença. Per tant, ara i sempre, aquí, als Estats Units i al nord d’Europa, les malalties rares han estat sempre recolzades, el seu estudi i la seva investigació, per l’empenta de les famílies, de les associacions d’afectats i els professionals que hi estem involucrats.”