El matís

Temps convulsos. Incertesa. Complexitat. Conflicte. Aquesta és una època de converses preocupades, que molt sovint acaben amb un “i ara què?”. I darrerament, en moltes d’aquestes converses, sorgeix un lament compartit: no hi ha marge pel matís, tot és blanc o negre. És cert; no són bons temps pel matís. Estem davant un conflicte polític que tendeix a la polarització. Les discussions i anàlisis donen poc marge als “sí, però”.

Però tant cert com això ho és el fet que davant d'algunes de les situacions que s’estan produint, el matís pot esdevenir imprudent i perillós. L'ofensiva d’una part de l’Estat contra els drets individuals i col·lectius del nostre país demana una resposta sense fissures en defensa de la democràcia. Davant els atacs dels que es defineixen a partir del “si no estàs amb mi, estàs contra mi”, l’equidistància queda fora de joc.

El matís forma part de la manera de fer del cooperativisme i del tercer sector. Podríem dir que està en el nostre ADN. L’assemblea, la participació, l’empresa democràtica, impliquen matís. El gris entre el blanc i el negre és diàleg, negociació i acord. I el matís esdevé la base del consens i del pacte. No hi hem de renunciar.

Els darrers esdeveniments, amb empresonaments de líders socials i polítics, detenció del president exiliat i persecució indiscriminada de ciutadans i ciutadanes amb una determinada ideologia, han portat a les entitats representatives de l’economia social a posicionar-se, amb comunicats com el de la Confederació de Cooperatives de Catalunya o el que van emetre de manera conjunta la Confederació i la Taula del Tercer Sector Social. No pot ser d’una altra manera. Cal defensar la democràcia perquè és la base d’una societat cohesionada i justa. Però també perquè des del nostre sector sabem millor que ningú que quan hi ha retallades de drets, quan l’autoritarisme s’imposa, els primers i principals damnificats són els col·lectius vulnerables i les minories. I no hi ha economia social sense llibertat i democràcia.

Estem davant un conflicte polític que demana solucions polítiques. Cal que el diàleg i la negociació s’imposin. En res ajuda la judicialització permanent, amb mesures injustificables que no fan més que incrementar els nivells de repressió i càstig. Mesures que, a més, acabem perjudicant familiars i fills, tal i com ens explica la presidenta de la FEDAIA en aquest valent article al Diari ARA.

Temps convulsos. Temps de posicionar-se a favor dels valors democràtics, de la ciutadania que aposta pel diàleg, de la societat que diu no a la limitació de drets. Tot esperant que aviat puguem recuperar el matís en els processos que ens acabin portant a construir un futur més social, més just i més integrador.