Llibertat quàntica

David Letterman presenta “My next guess”, des de fa uns mesos a Netflix. Es tracta d’un programa d’entrevistes a personatges famosos on ha rebut, entre d’altres, a la premi Nobel de la Pau Malala Yousafzai, l’actor George Clooney o el President dels Estats Units Barack Obama.

En aquesta última, el President Obama comenta que els algoritmes de les xarxes socials i dels buscadors ens mostren especialment aquelles notícies i productes que s’adapten a la nostra manera de pensar i viure. D’aquesta manera es refermen les nostres idees però també es produeix l’efecte de veure un món molt més limitat, un món fet a la nostra mida que ens desprioritza visions contraposades.

Si afegim que el sistema no és capaç d’identificar les notícies falses (fake-news), la post-veritat, els trolls i tota la fauna de subproductes que conviuen a internet amb la veritable informació, ens trobem amb una intoxicació informativa capaç d’influir en processos electorals.

Al meu entendre això no és nou. Totes les organitzacions tenen els seus sistemes de control de la informació ja sigui des dels departaments de recursos humans o de comunicació a les empreses o els portaveus dels governs. I al mateix temps a les organitzacions i a la societat hi ha diferents corrents d’informació no formals, el fer safareig no és nou ni d’ús exclusiu de cap cultura. A segons quins nivells també existeixen entitats responsables de la contrainformació i generació de relats amb interessos molt determinats.

La novetat és la sofisticació capaç de desenvolupar estratègies d’una manera precisa i sistemàtica. També és la demostració de que som molt més simples i vulnerables del que pensem, doncs tenim la tendència a veure i creure allò que ens complau.

Hi ha estudis que demostren que els advocats i advocades atractius tenen millors resultats en els jutjats, que els compliments i adulacions (que no siguin exagerats o descarats) sempre obtenen rèdit, que oferir-li a algú una cosa (encara que no la necessitem ni l’haguem demanat) genera un sentiment de reciprocitat que anima a l’altre a retornar “el favor”... Factors que dominen els experts en els diferents àmbits del màrqueting, la comunicació i les vendes, als quals els hi oferim a través de la nostra empremta digital les nostres dades, el perfil psicològic, què comprem, els contactes, on anem i el temps que hi som, etc. I encara els hi oferirem més quan s’estengui l’internet de les coses. Llavors també sabran quan encenem i apaguem els llums, què i quan veiem a les diferents pantalles, què hi ha a la nostra nevera i com ho consumim, quantes vegades ens posem una peça de roba i com la combinem, el nostre estat d’ànim pel nostre to de veu quan interactuem amb els dispositius i un llarguíssim etcètera.

I encara més, li haurem de sumar la intel·ligència artificial que, de manera autònoma, analitzarà aquest ingent volum de dades agregades per poder dirigir els diferents missatges i productes com míssils d’última generació cap a un objectiu individual de manera precisa.

Tot plegat no només fa que puguin anticipar els esdeveniment sinó també condicionar-nos perquè succeeixin. Ja fa temps que es parla que Amazon enviarà les comandes abans que les comprem (per exemple en aquest article del 2014).

Segurament també podrem consumir i gestionar aquests productes d’informació a títol individual. Potser el nostre assistent digital ens suggerirà quin és el millor moment per donar segons quina notícia al nostre cap o un familiar, de quina manera fer-ho i com embolcallar-ho per tenir un millor resultat. O quan comprar allò que desitgem. O ens farà un anàlisi objectiva de si realment el necessitem i quin rendiment li acabarem donant a aquell producte o servei (bé, potser aquest és un desig personal).

Tota aquesta tecnologia em fa pensar en una llibertat quàntica en la que som, al mateix temps, més i menys lliures.

***

Llibertat

Avançar sense llast,

sense esforç,

esvelt,

inclinar-se.

Atrevir-se,

creuar el marc,

aconseguir que els límits s’esvaneixin,

esborrar la por,

ajornar la distància,

allunyar el silenci.

Carles Duarte i Montserrat