Vacunes i els tres debats d'actualitat

Les vacunes, medicaments capaços de prevenir malalties infeccioses mitjançant immunització activa, formen part de les nostres vides. Tant, que moltes persones opinen d'elles com qui parla de supermercats, roba o programes de televisió: amb total lleugeresa, de manera superficial, sense necessitat de conèixer prou del tema.

Si bé és bo que les tinguem en compte i que sapiguem de la seva existència, és perillós -i, sovint, contraproduent- parlar de les vacunes de sentides, per impressions; les vacunes són massa serioses i importants per a aquest tracte. Són molt valuoses com per devaluar-les amb consideracions banals, buides.

Les vacunes han estat capaces d'eliminar del món una malaltia gravíssima, la verola, i de reduir de forma espectacular la freqüència de nombroses malalties totes elles greus: poliomielitis (cap cas a Catalunya des de 1982), diftèria (només un cas, en un nen no vacunat, després de més de 30 anys sense casos), tètanus, xarampió, hepatitis B, sèpsia i meningitis per Haemophilus influenza tipus b i per meningococ C, entre d'altres. Algunes d'aquestes ja ni ens sonen, no ens en recordem o no hem ni arribat a conèixer-les gràcies a l'eficàcia de les vacunes que les prevenen... S'estima que a Catalunya s'eviten cada any uns 35.000 casos de malalties infeccioses greus gràcies a que ens vacunem enfront d'elles. Sí, 35.000!

Entre els debats actuals sobre les vacunes, en detecto tres de principals: per què cal posar les vacunes? (Pregunta que, amb gran inconsciència i inconsistència introdueixen els "anti-vacunes") Han de ser obligatòries? (En l'extrem oposat, en part per l'efecte reactiu) I, s'han de recomanar, i posar, vacunes que no formen part dels calendaris oficials de les comunitats autònomes?

En relació amb el primer debat, que es simplifica de vegades amb “vacunes sí o vacunes no", només hi ha una resposta d'acord amb els coneixements mèdics científics: SÍ, en majúscules. Els defensors de no vacunar estan equivocats o enganyen. Les proves a favor de les vacunes que s'utilitzen actualment són de tal magnitud que el dubte ofèn la intel·ligència.

Sobre l'obligatorietat de les vacunes, aspecte posat en voga a propòsit que països com França i Itàlia l'han establert per a algunes vacunes, es torna a parlar. Es fa quan succeeixen certes circumstàncies externes, excepcionals: decisió d'altres països, brot o ressorgiment aïllat d'alguna malaltia infecto-contagiosa prevenible mitjançant vacunes. Però hi ha una enorme diferència entre la situació de França i Itàlia i la d'Espanya en el tema de la vacunació: els dos primers -com també passa en altres països europeus- tenen taxes de vacunació inadequada i perillosament baixes a causa de la instauració en els seus territoris de potents corrents anti-vacunes. A Espanya, en canvi, la cobertura vacunal és excel·lent de manera generalitzada, amb més del 95% de nens vacunats de la majoria de malalties immunoprevenibles en les diferents comunitats autònomes.

En conseqüència, en el nostre medi no hi ha justificació per a canviar una actuació que ja aconsegueix el seu objectiu... I per convicció en comptes de mitjançant coerció.

Pel que fa a les vacunes que cal posar als nostres nens, els criteris que se segueixen per incloure una vacuna en el calendari de vacunes de Catalunya estan ben establerts i són els adequats: importància en nombre d'afectats potencials i de gravetat de la malaltia, eficàcia i seguretat de la vacuna, repercussions de la introducció de la vacuna en l'epidemiologia de la malaltia, aspectes ètics i avaluació econòmica. Les vacunes que acaben formant part del calendari oficial d'un país o comunitat autònoma, i en concret de Catalunya, són aquelles que els experts i les autoritats sanitàries decideixen; a Catalunya hi ha un Consell Assessor de Vacunacions del Departament de Salut, en el qual estan representades totes les societats professionals i científiques amb activitat, responsabilitat i coneixements sobre immunitzacions. Per tant, només queden al marge del finançament universal les vacunes que no compleixen els clars i raonables requisits esmentats.

Les vacunes són una de les principals i millors mesures sanitàries de salut pública, el que comporta una màxima exigència d'eficàcia, seguretat i equitat per a tota la població susceptible de beneficiar-se'n. Per això són tan bones, per això no hi pot haver dubtes, per això no cal que siguin obligatòries, per això hem d’administrar a tots els nens les vacunes que considerem adequades i necessàries, sense tolerar les fal·làcies contra elles, sense limitacions injustificades, sense iniquitats.