Reflexions al voltant del greu comportament de “la manada”

El coneixement de la injusta sentència que s’ha dictat, m'ha portat a una reflexió-suposició que ja havia fet anteriorment, sobre com deuen ser els integrants d’un grup gregari que té aquest sobrenom tant poc humà. M'ha portat, tot i que, per edat, són majors d’edat i adults, a pensar, suposadament, com van anar evolucionant des de l’adolescència en què el grup d'iguals es necessita, és com un mirall i un ajut per les seves preocupacions i per poder sentir-se membre d'una col·lectivitat. El grup els proporciona referents (en aquest cas suposo que molt negatius) i del grup rep models de conducta.

Suposo que el denominador comú és un escàs control dels impulsos i que no han sabut com evolucionar cap a una conducta empàtica cap a l'altre.

Penso que el grup i cada un d'ells té una baixa resistència a la frustració, baixa autoestima i duresa emocional. Un còctel que fa que quan s'ajuntin totes les individualitats arribi a ser letal.

Potser també senten malestar intern que no poden elaborar amb paraules i ho han de fer amb actes. Les conductes violentes, amb adolescents i adults immadurs, es poden explicar per treure’s de sobre un malestar difós. El desafiament cap a un mateix i els altres és una altra característica d'aquestes persones que no han seguit una evolució equilibrada i satisfactòria.

Probablement no han tingut l'acompanyament que necessita cada noi i noia, sobretot des de l'adolescència i la joventut, sempre amb el seu consentiment. També hi ha faltat la conversa o sigui poder posar paraules a tot el que els hi passava amb pares i educadors al costat. I models familiars socialment acceptables.

La dificultat d'establir una relació sana amb l'altre sexe, perquè és “l'altre”, per la seva diferència i perquè que els qüestiona plenament la seva manera de ser, també, probablement, és una de les característiques.

Potser no volen afrontar la seva història particular i fa que sentin un malestar insuportable per no acceptar la seva feblesa i projectar-lo en l'altre: en aquest cas, “l'altre” ha estat una dona que han rebaixat, degradat i menyspreat i només així han evitat afrontar la seva impotència i malestar.

Però això no els eximeix de cap responsabilitat. L'agressió és un acte decidit i imputable. No es tracta, com en l'adolescència, d'una sortida temporal, d'una etapa de traspàs, sinó que van prendre una decisió adulta. Han d'afrontar la seva responsabilitat d'adults, reparar el mal que han provocat i acceptar que els cal una rehabilitació i una teràpia per tal de modificar d’arrel les conductes impulsives i adquirir les habilitats socials i conductes pro-socials que els hi falten.

La sentència injusta ha de portar a replantejar moltes lleis, actuacions de jutges i opinions esbiaixades ja que, la víctima, ha de ser creguda sense el més mínim dubte.