Reflexions al voltant del greu comportament de “la manada”

El coneixement de la injusta sentència que s’ha dictat, m'ha portat a una reflexió-suposició que ja havia fet anteriorment, sobre com deuen ser els integrants d’un grup gregari que té aquest sobrenom tant poc humà. M'ha portat, tot i que, per edat, són majors d’edat i adults, a pensar, suposadament, com van anar evolucionant des de l’adolescència en què el grup d'iguals es necessita, és com un mirall i un ajut per les seves preocupacions i per poder sentir-se membre d'una col·lectivitat. El grup els proporciona referents (en aquest cas suposo que molt negatius) i del grup rep models de conducta.

Suposo que el denominador comú és un escàs control dels impulsos i que no han sabut com evolucionar cap a una conducta empàtica cap a l'altre.

Penso que el grup i cada un d'ells té una baixa resistència a la frustració, baixa autoestima i duresa emocional. Un còctel que fa que quan s'ajuntin totes les individualitats arribi a ser letal.

Potser també senten malestar intern que no poden elaborar amb paraules i ho han de fer amb actes. Les conductes violentes, amb adolescents i adults immadurs, es poden explicar per treure’s de sobre un malestar difós. El desafiament cap a un mateix i els altres és una altra característica d'aquestes persones que no han seguit una evolució equilibrada i satisfactòria.

Probablement no han tingut l'acompanyament que necessita cada noi i noia, sobretot des de l'adolescència i la joventut, sempre amb el seu consentiment. També hi ha faltat la conversa o sigui poder posar paraules a tot el que els hi passava amb pares i educadors al costat. I models familiars socialment acceptables.

La dificultat d'establir una relació sana amb l'altre sexe, perquè és “l'altre”, per la seva diferència i perquè que els qüestiona plenament la seva manera de ser, també, probablement, és una de les característiques.

Potser no volen afrontar la seva història particular i fa que sentin un malestar insuportable per no acceptar la seva feblesa i projectar-lo en l'altre: en aquest cas, “l'altre” ha estat una dona que han rebaixat, degradat i menyspreat i només així han evitat afrontar la seva impotència i malestar.

Però això no els eximeix de cap responsabilitat. L'agressió és un acte decidit i imputable. No es tracta, com en l'adolescència, d'una sortida temporal, d'una etapa de traspàs, sinó que van prendre una decisió adulta. Han d'afrontar la seva responsabilitat d'adults, reparar el mal que han provocat i acceptar que els cal una rehabilitació i una teràpia per tal de modificar d’arrel les conductes impulsives i adquirir les habilitats socials i conductes pro-socials que els hi falten.

La sentència injusta ha de portar a replantejar moltes lleis, actuacions de jutges i opinions esbiaixades ja que, la víctima, ha de ser creguda sense el més mínim dubte.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Mercè Corbella Serra Sant Quirze del Vallès
1.

Tambè crec que el comportament que han tingut aquestes persones adultes, des de petits i a l'adolescència, obeieixen a que no han sabut el.laborar estratègies d'afrontament davant els problemes ni tolerància a la frustració, entre d'altres factors.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article