Impulsar un codi ètic en el si de les entitats socials respon a una moda? És una necessitat sentida per membres de les entitats? El tercer sector ho propicia i demana? Per què ens preocupa l’ètica? Per què en parlem ara?
Les organitzacions socials teixim relacions diverses amb les administracions, els partits polítics, els moviments socials, el conjunt de la població i entre nosaltres mateixes que poden plantejar i plantegen dilemes ètics. Aquests van des de situacions en la intervenció individual dels professionals –per exemple en el que anomenem entitats de primer nivell—, que tenen a veure amb principis de respecte a l’autonomia i a l’autodeterminació de les persones ateses, fins als principis d’equitat, justícia i responsabilitat que hem d’aplicar en el context institucional, en els mateixos equips i envers el conjunt de la societat. Dotar-se d’un codi ètic, si bé no és una normativa ni una llei, serveix perquè les persones que formen part d’una organització es comprometin a complir els valors i les accions que aquesta institució considera propis, al mateix temps que assenyala els comportaments que s’han d’evitar. El codi ètic és, doncs, un document que orienta accions, que inspira i que és viu i va evolucionant necessàriament d’acord a les noves circumstàncies, contextos i situacions que viu una organització.
Des de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) encarem actualment l’elaboració d’un codi ètic, emmarcat en una reflexió sobre la governança i l’articulació amb altres organitzacions del tercer sector, que, des del nostre punt de vista, ha de promoure bones pràctiques tenint en compte tres nivells i cercles concèntrics: el cercle de les organitzacions implicades –en el nostre cas la mateixa federació i el centenar d’entitats social que en formen part—, el cercle d’organitzacions semblants i, finalment, un tercer cercle que inclou la societat en general i els mitjans de comunicació. Tal i com descriu la doctora en filosofia Begoña Román, si pensem en les organitzacions com si fossin una orquestra simfònica, el codi ètic és la partitura que marca per a tots quina és la forma d’actuar. Cadascú toca el seu instrument, però la música es fa de manera conjunta i tothom està pendent del públic i respon al que s’espera d’ells. Un codi ètic ha de contemplar tant les relacions i la gestió dels conflictes d’interessos entre els diversos grups implicats com la gestió de la incidència pública envers la societat, els partits polítics i l’administració.
Generar un procés d’aquestes característiques ha de permetre preservar la diversitat i pluralitat d’una organització –que li permeten representar múltiples dimensions de la societat— i al mateix temps reforçar la seva acció conjunta i incidència. En el cas d’ECAS, dirigida a la defensa dels drets socials, la consecució del benestar de les persones i a la promoció i defensa de valors com l’equitat, la transparència, la justícia social o el bé comú. Ens plantegem fer d’interlocutor vàlid per a la societat i l’administració per aconseguir canvis envers una societat més equitativa. Reivindiquem la diversitat de mirades i apel·lem a la coresponsabilitat col·lectiva per construir una societat més justa i compromesa amb l’interès general i, especialment amb les persones, col·laborant les entitats membres des de la confiança amb transparència i voluntat de ser complementàries amb la resta de les organitzacions del sector. Entenem que l’assoliment dels objectius que definim des del sector han d’articular-se des del principi de subsidiarietat i, en conseqüència, les federacions han de vetllar per al desenvolupament de les entitats de primer nivell, que són les més properes a les necessitats, les comunitats i territoris, promovent lideratges plurals i respectant la legitimitat, representativitat, trajectòria i expertesa de cadascuna d’aquestes organitzacions.
Hem de defensar una articulació del tercer sector en xarxa, que promogui la veritable riquesa de la iniciativa social, la desenvolupi i la sostingui en el temps. Per tant, és necessari establir xarxes, reconèixer l’altre i saber en què podem ser complementaris. Tenir clar que no hi ha protagonisme ni competició, sinó suma. Obrir noves possibilitats, fer un camí conjunt.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari