Avui som una societat una mica millor


A vegades passen coses com les que he pogut viure aquest darrer mes, que et permeten reconciliar-te amb l’esperança, que t’esperonen en la creença que el relleu es preveu fort, compromès i actiu. Com sempre he pensat, el jovent, amb la seva joventut, els seus discerniments, les seves enceses reivindicacions, la seva frugal apatia, la seva contraposada esperança, les ganes de viure, les ganes d’estimar, els seus malabarismes econòmics, la seva sovint no conquerida autonomia... Amb tot, aquest jovent, es fa lloc entre nosaltres i ens demostra, un cop més, que estan aquí per fer una societat millor, que estan aquí per reivindicar la seva veu i enaltir els silencis dels que, com ells, no poden o saben com fer parar atenció al món adult, als polítics, a la resta de la societat civil.

Aquest mes he tingut el plaer d’acompanyar, com a espectador, la creació d’una nova entitat a Catalunya, que no és una entitat qualsevol. No està dedicada als refugiats, tampoc està dedicada als sense sostre, tampoc està dedicada als que estan sols, tampoc està dedicada als que no tenen llar, tampoc està dedicada als que pateixen penúries econòmiques, tampoc està dedicada als immigrants. Realment, està dedicada a tots i cadascun dels joves que, havent viscut moltes de les realitats abans esmentades, van formar part de l’anomenat “sistema de protecció”, el qual els va oferir estabilitat, acompanyament i estimació en el millor dels casos i també oblit, desencert, confusió i solitud en el pitjor dels casos.

Acostumats que el món professional, el món adult i el món polític fan eloqüents xerrades sobre la importància de la participació infantil i juvenil en tots els àmbits de la vida social i política, ens avança per la dreta un grup de joves que, recollint el testimoni, esperonats i acompanyats per alguna d’aquestes fundacions, aquesta vegada la Fundació EVEHO -que en una altra hora algú fins i tot criticarà, a saber si també l’administració-, decideixen fer-se seva la seva defensa, l’exercici de control i vigilància del que els afecta i la decisió de ser un nou espai d’acollida dels seus iguals.

Cal dir que també ha estat molt plaent veure com persones clau del món de la infància al país, persones importants i coneixedores del que suposa haver estat tutelat, persones, moltes persones anònimes s’han acostat per oferir-los suport. Algunes entitats i institucions no poden més que recolzar la iniciativa i felicitar-se -i sobre tot felicitar-los- per la vàlua de la iniciativa, posar-se a disposició, al costat, a l’espera de ser requerits per oferir el seu suport quan calgui.

Es diuen UJEC, Unió de Joves Extutelats de Catalunya, i ja us dic ara que donaran molt del que parlar i n’estic convençut que per a bé.

A tots ells, moltes felicitats i gràcies!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisco Cárdenas Barcelona
1.
Bon dia Sr Rodríguez. Aplaudeixo tot el que sigui organitzar-se per poder avançar. Conec una realitat de joves extutelats molt dolorosa, que s'han vist maltractats pel sistema. Que han vist com els seus vincles es trencaven injustament. I crec que també ells tenen alguna cosa que aportar a aquesta nova iniciativa. És per això que li demano em faciliti la forma de contactar amb aquesta nova entitat.
I a més, crec que cal que tots aquells que d'alguna manera són responsables dels errors d'aquest sistema ho sàpiguen, per canviar el que faci falta. Des de la autocomplaença i les orelles sordes a qualsevol crítica no s'avança.
I per cert ... per què diu que "ens avancen per la dreta"? Això no està prohibit? No s'avança sempre per l'esquerra? ...
És igual, l'important és avançar com sigui. I per a això li sol•licito que ens puguem veure per tractar diversos temes que ens incumbeixen a tots dos.
Espero la seva resposta. Moltes gràcies.
Francesc Cárdenas
Tlf 661 495 212
  • 1
  • 0

Comenta aquest article