Educació per a la igualtat de gènere

En aquests darrers mesos hem viscut alguns esdeveniments molt rellevants que han posat en l’agenda política, espero que per molt temps i no s’oblidi ràpidament, el debat sobre la igualtat de gènere entre homes i dones.

Per una banda, la massiva vaga general i manifestacions multitudinàries arreu de l’Estat espanyol el passat 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de les Dones. En aquesta ocasió sembla que s’ha traspassat un llindar i s’ha sortit al carrer, de manera decidida, tant dones com homes, per a reivindicar el dret a la igualtat de gènere d'una manera efectiva: en el mercat laboral (sous, tipus de contractes, etc), en l’assumpció de càrrecs directius en el món empresarial, en les responsabilitats i presa de decisions polítiques i socials, en les tasques a desenvolupar en el domicili particular, en l’accés a la cultura...

Per altra banda, les recents sentències judicials pel cas anomenat “la manada” i d’altres que han passat més desapercebuts, però tots ells igualment indignants per la concepció masclista de la nostra societat i la denigrant concepció de la dona, la qual és percebuda com un simple objecte sense cap dret. Aquestes sentències també han provocat la resposta ineludible d’una societat que està farta de tanta injustícia i humiliació.

Però què està passant? En quina societat estem vivint? Com pot ser que en ple segle XXI encara es percebin les relacions entre homes i dones com una relació de poder de l’home en vers la submissió i obediència de la dona? Sembla que cada vegada retrocedim més en la concepció de la persona humana (indistintament del seu sexe), respecte dels seus drets i de les seves llibertats. És evident que cada ésser humà té les seves capacitats, les seves virtuts, les seves potencialitats i també les seves limitacions i punts febles. Però el que ens permet créixer com a societat i com a éssers racionals (que ens ha de diferenciar necessàriament dels animals), és el fet de sumar les potencialitats d’uns i les dels altres, de donar un salt qualitatiu a partir de la retroalimentació de capacitats personals que ens fan traspassar la nostra pròpia limitació.

Per superar aquesta concepció masclista i opressora des de la força física, només hi ha una eina, molt simple i molt complexa alhora. Es tracta de l’educació (en la família, en l’escola, en les nostres entitats i organitzacions civils, en les empreses, etc). Una educació que es fonamenta en els fets. Si des de ben petits som capaços de transmetre als nostres fills i filles el respecte a l’altre, a la seva manera de pensar, a la seva manera de prendre decisions, a la seva llibertat de religió, al seu gènere, a la diversitat d’opinions... pràcticament sense adonar-nos-en estarem construint una societat dialogant, respectuosa, assertiva, lliure... i les desigualtats aniran desapareixent. Però calen instruments polítics (lleis i propostes polítiques) que potenciïn aquesta transformació per a suprimir les desigualtats que encara existeixen i caminar cap a la veritable igualtat de gènere.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article