La invasió del mosquit tigre i risc de malalties tropicals

Encara que no ho sembli, l’estiu està a punt d’arribar. I amb l’estiu, una vegada més arribaran els mosquits. Des de que tinc memòria sempre associo estiu, calor i vacances amb la presència d’aquests petits i molestos insectes voladors. Però alguna cosa ha canviat en la memòria col·lectiva vers aquest animaló. Si bé quan érem petits el mosquit ens feia la guitza a les nits, trencant el silenci de la nostra habitació amb el seu inoportú zum-zum, i que moltes vegades no paràvem fins que el trobàvem i descarregàvem sobre ell tota la nostra ira, ara ens crivella durant tot el dia.

Aquest fet es deu a la introducció en el nostre territori d’una espècie invasora, l’Aedes albopictus, o conegut popularment com a mosquit tigre. Aquest mosquit és originari del sud-est asiàtic i els primers en patir les seves picades van ser els veïns de Sant Cugat del Vallés a l'estiu de 2004. Els hàbits alimentaris d’aquesta espècie difereixen completament dels hàbits del mosquit nostre de tota la vida, el Culex pipiens. Així com la resta de mosquits, és la femella la que pica per obtenir la sang que necessitarà per posar els ous, però a diferència del Culex, el mosquit tigre és diürn, pica moltes vegades, provoca una major reacció inflamatòria i té de preferència els espais oberts. Aquest fet ha condicionat notablement les relacions humanes en les zones on hi ha major densitat de mosquits, impedint que la gent es trobi a les terrasses i zones enjardinades, preferint quedar en zones interiors i al resguard del molest i voraç mosquit.

La presència d’aquest mosquit seria un fet anecdòtic que il·lustraria una vegada més l’efecte de la globalització, però al marge del problema de salut merament dermatològic, aquest mosquit representa una altre amenaça per a la nostra salut. Aquest mosquit pertany a una família que es capaç de transmetre malalties virals, les que es coneixen de manera global com arbovirosis (de l’acrònim anglès Arthropod Borne Virus). Potser per aquest nom ningú sap el que són, però malauradament hem anat aprenent amb el temps molts dels seus membres. A dia d’avui tots hem sentit a parlar del dengue, del Chikungunya i del recentment mediàtic virus del Zika. Aquests són la punta de llança d’un llarg nombre de virus que s’engloben dins d’aquest grup.

A Catalunya, als centres especialitzats de medicina tropical, es detecten casos importats d’aquestes malalties cada any. Tots ells tenen antecedents d’haver viatjat a zones endèmiques com són el sud-est asiàtic, l’Àfrica o el Carib i d’haver estat picats per mosquits durant la seva estada. Ara bé, si bé el risc de tenir un cas autòcton (és a dir una persona amb aquesta malaltia que no hagi viatjat a zona endèmica) és molt baix, no és inexistent. Els nostres països veïns com França o Itàlia han documentat casos en el seu territori en persones que no han sortit del país.

A Catalunya hi ha mecanismes per poder evitar que aquest virus s’estengui a la població. Les agències de Salut Pública i els centres de medicina tropical treballen conjuntament per a poder donar resposta en aquestes situacions. A més dels esforços i mecanismes de control que actualment disposem, dins de l’àmbit d’un projecte de recerca, es crearà una plataforma informàtica que pretengui per una banda agrupar totes les fonts d’informació que són rellevants per a l’estudi d’aquestes malalties com són els casos diagnosticats, casos sospitosos, presència i densitat de mosquits, dades demogràfiques i climatològiques, per així poder optimitzar les mesures de control i reduir el temps de resposta.

Finalment es pretén dotar el sistema d’algoritmes d'intel·ligència artificial que ens ajudin a predir el risc que aparegui un cas autòcton al nostre territori. D’aquesta manera es podrà alertar als metges d’atenció primària per a que incorporin aquestes malalties dins del ventall de possibles diagnòstics, així com demanar a la ciutadania la seva col·laboració a l'hora de reduir els punts de cria en els seus domicilis, ja que els punts de cria es troben sovint a terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, on acostuma a haver-hi recipients descuidats que contenen aigua de pluja.