No ens sentim capaços

La meva reflexió d'avui gira entorn de l'adolescència  en el seu pas cap a la joventut i algunes de les dificultats que els nois i les noies es troben pel camí. Diuen que l'adolescència, avui en dia, s'allarga amb tot el que això comporta: canvis i més canvis, turbulències, alts i baixos, eufòria, malestar...Hi ha informes que diuen que, ara, la frontera es troba a l'entorn dels 24 anys, pel que fa a la maduració psicològica, a sentir-se grans i responsables.

La maduració fisiològica, diuen, és més precoç que mai. La pubertat més primerenca ha accelerat l'inici de l'adolescència en gairebé totes les poblacions. Per això tenim al davant un nou escenari obert a una necessitat d'unes bones pautes educatives, abordatge des de la sociologia per reorientar polítiques públiques, lleis i inversions. Sembla que el període de transició que va des de la infantesa fins a l'edat adulta ocupa una part més gran del cicle de la vida comparant-la amb totes les èpoques anteriors.

Hi ha experts que ens parlen de dues etapes: d'una segona transició o post-adolescència que abans ja estava inclosa en la joventut. Des del punt de vista cognitiu ja són madurs però, a causa de les dificultats com la manca de feina, la precarietat laboral i altres els dificulta el desenvolupament i la maduració, frustrant els desitjos naturals d'independència i els aboca a viure amb els pares fins a la trentena o més i tot.

La precarietat laboral és la gran llosa per fer el pas i anar-se´n de casa. A casa nostra, zona mediterrània, tenim un model protector que tampoc ajuda i no pressiona els que governen per la manca de polítiques d'emancipació com hi ha en diversos països del nord d'Europa.

Aquest escenari contrasta amb el de generacions anteriors que començaven a treballar en la primera etapa de l'adolescència amb la figura de l'aprenent i formaven una família al voltant dels 20 o 25 anys.Des d'un punt de vista biològic s'ha observat que durant l'adolescència es completa el desenvolupament del cervell i, si aquesta el prolonga, el neuro-desenvolupament s'alenteix.

Avui dia les noves exigències laborals precisen d'una formació molt més llarga i específica per incorporar-se al món laboral. La figura de l'aprenent ja fa molts anys que ha desaparegut del món laboral.

Una altra contradicció que no ajuda a adquirir la maduresa és voler la immediatesa, la facilitat per guanyar diners, la poca tolerància a la frustració, manca de paciència i febles hàbits de treball. La imatge i la rapidesa no tenen res a veure amb els valors amb què ens vam fer adults molts dels que ara ja som avis: la perseverança, els hàbits de l'esforç i la constància diària, lluitar pel que volíem.

Podem afegir-hi un nou problema: alguns adults que es comporten com nens: enganxats a les tecnologies i a les xarxes, fent-se selfies i postureig sense comprometre´s amb res o amb poca cosa. La nostra “societat líquida” no ajuda en absolut, és una societat del no-compromís, relaxació de les normes i exigència per part d'alguns dels seus membres.

La por d'alguns pares davant el patiment dels fills fa que enlloc d'ajudar-los a créixer els facin més petits i dependents perquè els pares els van resolent les dificultats que sorgeixen dia si i dia també.

També hi ha adolescents molt ben preparats amb grans valors socials, inquietuds intel·lectuals i molt treballadors. Malauradament molts són “invisibles” i no poden exercir d'exemple i de modelatge amb els seus coetanis. Alguns viuen aquesta preparació amb frustració pel fet de no sentir-se valorats, reconeguts ni remunerats de forma justa.

Hem de treballar i lluitar perquè l'adolescència no s'eternitzi. El fet de no trobar feina o una feina digna i ben remunerada fa que s'allargui l'etapa d'estudiant, afegint-hi un munt de màsters que dissimulen la taxa d'atur.

Esperem que les noves polítiques socials, econòmiques, de desenvolupament dels propers anys afrontin aquesta problemàtica de valent i els nostres adolescents puguin passar a la vida adulta amb el ritme que ells vulguin no pressionats per la vivència d'un present precari i d'un futur incert.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article