Les persones sense llar, invisibles a ulls de la majoria

Aquesta opinió pertany al projecte ‘365Batecs’ de Sant Joan de Déu Solidaritat, un recurs pedagògic que ofereix vídeos testimonials de format breu per reflexionar al voltant de les persones en situació vulnerable.

 

“Molta gent no veu les persones sense llar fins que estan dormint. Cal entendre que aquestes persones tot el que porten a sobre, al carro, o quan no van amb carro amb la motxilla, és tota la seva casa, són cargols, porten la casa al damunt. I després, el banc on dormen o el caixer on dormen, és casa seva durant unes hores, perquè és l’espai on poden dormir.

A més, se’ls van tancant espais, perquè ara els caixers tanquen a les nits perquè no entrin a dormir, el metro tanca a la nit, també perquè no entrin a dormir, a les estacions, a l’aeroport no els deixen entrar, al carrer tampoc poden dormir perquè la llei de civisme diu que està prohibit... però a algun lloc han de dormir. No hi ha llits per tots a Serveis Socials. Llavors, on dormen? No hi ha cap lloc on dormir i en realitat som persones que vivim totes en un espai. L’espai és de tots i hauríem de tenir llocs on poder dormir.

Cada vegada hi ha més gent al carrer, perquè cada vegada hi ha menys gent que pot pagar els pisos. Però a la vegada hi ha cada cop més pisos buits, perquè a la gent que no pot pagar els pisos els treuen del pis i aquest queda buit. Aleshores, si es diu que hi ha unes 3.000 persones al carrer i hi ha 80.000 pisos buits... Hi ha una realitat i hi ha una possible solució, només falta que tots vulguem solucionar-la, i no sols els polítics, perquè sempre els hi tirem la culpa, però, a veure qui té un pis buit i està disposat a cedir-lo perquè hi visqui algú que no té casa! O, a veure qui està disposat a vendre un pis que té un preu lògic perquè el pugui comprar algú? Ningú vol fer això. Preferim que un pis estigui buit a que estigui ocupat per algú que necessita el pis... I aquests som nosaltres.”

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article